Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han acordat aquest dilluns que, per “completar la desconnexió” amb l'Estat, hi haurà “un mecanisme unilateral d'exercici democràtic” aplicat després de l'aprovació de les 'lleis de desconnexió', que servirà “per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent”.
Aquest acord queda plasmat en un dels punts de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent que s'aproven aquest dilluns al Parlament, després que tots dos grups independentistes –que compten amb majoria absoluta– hagin “transaccionat” les seves respectives propostes en un sol document d'onze punts.
El text del punt 7 indica textualment que “després de la fase de participació ciutadana es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya, un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent (AC)”.
Aquest mateix punt finalitza el seu redactat amb una declaració de caràcter preventiu davant la possibilitat de possibles suspensions per part del Tribunal Constitucional, a l'indicar que “les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal ”.
JxSí i la CUP fan valer la seva majoria
Les conclusions que aprovarà la comissió, amb els vots favorables de JxSí i la CUP, indiquen que “actualment no hi ha cap marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català a l'interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol”, pel que “l'única forma possible d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi”.
“El poble català –afegeixen les conclusions– té la legitimitat per començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l'aval de les institucions catalanes”.
La comissió d'estudi considera que “les experiències comparades d'altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent, donades les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies”.
Expressa, en qualsevol cas, la voluntat que el procés constituent “sigui consensuat” amb tota la societat i les institucions que l'avalen, a fi que dins d'ell tinguin cabuda “totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l'hora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin el mètode per avançar ”.
A les conclusions, es defineixen tres fases que componen el procés constituent: una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents “que conformaran una Assemblea Constituent que ha de redactar un projecte de Constitució”, i una tercera de ratificació mitjançant un referèndum.
Es preconitza, en aquest sentit, que l'òrgan principal mitjançant el qual vehicular el procés participatiu sigui un Fòrum Social Constituent (FSC) format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics.