L'Audiència Nacional ha absolt 18 dels 19 acusats en el judici pel setge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011. L'altre ha estat condemnat a una falta de danys per haver pintat amb esprai una creu a l'esquena a la llavors diputada Montserrat Tura.
La sentència compta amb el vot particular del president de la sala penal, Fernando Grande-Marlaska, que considera que 10 dels acusats haurien incorregut en un delicte contra les altes institucions de l'Estat.
La sentència considera que molts dels acusats no poden ser identificats amb els fets que els atribueixen les acusacions. Per exemple, en l'incident amb el vehicle en què viatjava el president de la Generalitat, Artur Mas. “Els vehicles no portaven distintiu, de manera que els manifestants no podien saber si es tractava del president o d'una altra autoritat”, recullen els magistrats.
A més, la sentència culpa les autoritats que els diputats haguessin de trobar-se amb els manifestants. “El dispositiu de seguretat va deixar oberta la porta perquè entressin els parlamentaris. Per tant, no van ser els manifestants els que van obstruir diverses vies d'accés, com es diu en els escrits d'acusació (...) Sense que l'autoritat governativa adoptés fins ben entrat el matí la mesura d'aixecar un cordó policial per permetre el trànsit de persones cap al parlament, els manifestants es van concentrar a la porta 7, única via oberta, i la confrontació dels diputats amb ells es va fer inevitable”, diu la sentència.
El retard d'onze minuts a la sessió en què el Parlament va aprovar les retallades –motiu de la protesta– va obligar a modificar l'ordre del dia. “Per tant, no és correcte-com proposen les acusacions en les seves conclusions definitives, que la sessió una vegada iniciada es va haver de suspendre durant mitja hora. Senzillament, es va alterar l'ordre del dia”, diu la sentència.
La Fiscalia demanava cinc anys i mig de presó pels acusats per un delicte contra les altes institucions de l'Estat en concurs amb un altre d'atemptat a l'autoritat. El Parlament de Catalunya, el Govern i el sindicat ultra Manos Limpias han exercit l'acusació particular. Aquest últim demanava penes que superaven els 8 anys de presó.