L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades inicia un procediment sancionador contra el Cesicat
Per primer cop una autoritat respon a l'escàndol originat per les filtracions d'arxius amb caràcter ideològic elaborats pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). El fotoperiodista Jordi Borràs va denunciar davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) un informe de set pàgines realitzat pel Cesicat perquè feia fotos de Mossos d'Esquadra de paisà.
Ara, l'ACPD inicia un procediment sancionador en el que s'imputa a l'organisme de seguretat de la Generalitat tres infraccions de la Llei orgànica de la protecció de dades. Per una banda, la recollida i tractament de dades personals “sense haver sol·licitat prèviament la inscripció del fitxer corresponent al Registre de Protecció de Dades de Catalunya” i “el tractament de dades personals sense haver recavat el consentiment de les persones afectades”.
L'informe contenia dades personals i de contacte de Jordi Borràs, així com informació sobre l'activitat professional. Totes aquestes informacions es podien trobar a internet, però la legislació no permet al Cesicat recopilar-les i sistematitzar-les incomplint aquests dos elements.
Per altra banda, la tercera infracció seria per “l'accés per part de persones alienes al Cesicat a documents elaborats per aquest organisme, els quals van ser objecte de difusió a través d'internet”. Cal recordar que quan es va filtrar aquest informe, que incloïa una adreça de residència de Borràs, el fotoperiodista es trobava sota amenaces de mort de grups d'extrema dreta, motiu pel qual havia suspès les presentacions del seu llibre Warcelona, una historia de violencia, que mostrava precisament les imatges de violència policial per les quals l'investigava el Cesicat.
La polèmica de les fonts obertes
El Govern va negar en diverses ocasions que els documents, en els que es monitoritzava i es classificava ideològicament a activistes, advocats, periodistes i polítics, estiguessin el·laborats pel Cesicat. No obstant, l'endemà de les filtracions, l'organisme va reclamar a Dropbox els drets d'autor dels informes i, per tant, la seva retirada de la xarxa.
Tres mesos després, el conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig, responsable de l'organisme, va admetre que el Cesicat havia elaborat aquests informes per encàrrec dels Mossos d'Esquadra. Puig va remarcar que es feien servir fonts obertes i que “qualsevol de nosaltres podria fer aquests informes amb una certa dedicació, però el Cesicat disposava de les eines que permetien fer-ho amb rapidesa”.
No obstant, el que posa en relleu l'ACPD és que, tot i que la informació fos fàcilment accessible, el Cesicat no estava autoritzat a tractar aquestes dades de caràcter personal i per això inicia el procediment sancionador. Aquesta és la primera resposta a les diverses denúncies i queixes presentades contra aquests informes.
