“No hi ha un pla B, l'únic pla és votar”. La cita podria ser recent, de qualsevol responsable de l'actual Govern de la Generalitat, però és d'Artur Mas a l'agost del 2014. La història és prou coneguda. Malgrat que va negar que hi hagués un pla B durant els mesos previs, finalment el Govern va rebaixar el 9-N, de consulta a procés participatiu, i va acabar fiant la decisió sobre la independència a unes eleccions plebiscitàries un any després.
L'encadenament de consulta, declaració unilateral i eleccions han estat la sístole i diàstole que han donat vida al procés sobiranista durant els últims quatre anys, alternant el pla segons convingués. En l'actual fase, des del setembre passat, l'agulla marca al referèndum. Per això, quan al Govern se li pregunta pels escenaris alternatius, assegura que el seu “pla A i B és celebrar el referèndum”. No hi ha escenari alternatiu, segons diuen dels responsables de l'Executiu.
El cap de setmana passat l'Assemblea Nacional Catalana va avalar l'opció d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) si l'Estat impedia el referèndum. Ho va fer durant la seva assemblea anual, que aprova l'anomenat full de ruta, que té per costum dibuixar diferents escenaris i fixar la postura de l'entitat sobre ells. No obstant això, l'opció de la DUI com a substitutiu del referèndum és un run-run creixent en diferents fòrums independentistes.
Aquest clima d'opinió està generat per l'estrenyiment constant del setge del Govern espanyol a la Generalitat, que ha arribat a l'amenaça penal als alts càrrecs catalans, alhora que advertia a diferents empreses que no poden subministrar material per celebrar un referèndum. A diferència del 9-N, quan el Govern de Rajoy va deixar fer perquè no disposava d'instruments jurídics per el pas de cop al Govern, ara la reforma de la llei del Constitucional li permet segar l'herba sota els peus de les conselleries encarregades de preparar el referèndum.
La suposada incapacitat material per dur a terme el referèndum unilateral ja ha sortit en algunes de les reunions que duen a terme cada setmana els tres partits independentistes, PDECat, ERC i la CUP, amb el Govern. Segons expliquen fonts coneixedores d'aquestes trobades, tot i que el referèndum no ha estat posposat com a objectiu prioritari, diferents participants en les reunions han afirmat en privat que les dificultats per fer-lo poden ser impossibles de superar.
L'Estat pot impedir el referèndum
Des de l'ANC recorden que a l'entitat sempre es planegen diversos escenaris i que contemplar-ne un on hi hagi una declaració unilateral en comptes d'un referèndum no s'ha de llegir en cap cas com un aval a que així passi.
No obstant això, la posició presa per l'ANC no només dibuixa una sortida d'emergència pel Govern, sinó que per primera vegada trenca un tabú sostingut per l'independentisme des de fa gairebé un any, a l'acceptar que l'Estat té capacitat per impedir el referèndum. Una posició similar va mostrar el vicepresident Oriol Junqueras fa dues setmanes, quan, com l'ANC, es va obrir a la possibilitat de la declaració unilateral davant la incapacitat de celebrar la consulta vinculant.
De fet, entre els partits del Govern hi havia cert temor que des de Presidència s'hagués traslladat certa imatge d'omnipotència de l'Executiu, que no es correspon amb les dificultats logístiques que estan tenint per preparar la votació. Per això era important introduir almenys una esquerda, per mitjà del full de ruta de l'ANC.
“El referèndum que no ens han deixat fer”
Aquesta perspectiva entronca amb la línia mestra del relat amb el que Junts pel Sí va acudir a les eleccions del 27 de setembre de 2015, segons el qual aquells comicis eren “el referèndum que no ens han deixat fer”. El que aquella posició assumia era que Catalunya no podia dur a terme un referèndum per si mateixa, ja que l'Estat podia permetre fer-lo o no. Per aquesta raó JxSí va acudir a les eleccions amb un programa que assegurava que declararia la independència si hi havia una majoria de diputats independentistes al Parlament.
No obstant això, aquell pla es va convertir després en la promesa d'un referèndum per la pressió de la CUP, que l'ha reclamat en cada bloqueig parlamentari que ha patit el Govern, com el projecte pressupostari fallit del 2016, la qüestió de confiança, o els pressupostos aprovats pel 2017. Puigdemont va fer seu llavors el reclam dels cupaires per prometre un “referèndum o referèndum”.