Una certa sensació d'improvisació heterogènia. La unió persones de procedències diverses, però amb alguns nexes comuns, com ser castigats per la crisi, ha caracteritzat la concentració. Famílies amb l’uniforme canònic de la Via Catalana, junt amb militants forjats en mil batalles s’han unit a la convocatòria feta per Procés Constituent, un grup format a redós de la monja Teresa Forcades i de l’activista i economista Arcadi Oliveres.
Entre els assistents i fortament ovacionat hi havia Diego Cañamero, el líder del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) , que ha marcat distàncies entre la visió folklòrica que de vegades es dóna d’Andalusia contraposant-la amb la imatge lluitadora, per exemple del poeta Federico García Lorca, afusellat pel franquisme.
Una dada a remarcar ha estat que els militants d’ICV-EUiA que han optat per assistir a aquesta concentració ho han fet sense exhibir lemes ni pancartes partidistes. Sí que s’han pogut reconèixer alguns dirigents, com l’ex conseller, Salvador Milà o la diputada Marta Ribas.
Si en un primer càlcul es xifrava en 4000 persones la quantitat necessària per envoltar els dos edificis de La Caixa de Pensions, l'afluència ha desbordat la previsió. Però es fa difícil fixar la quantitat de gent aplegada en aquest tram de la Diagonal de Barcelona, perquè la cadena no ha parat de fer-se i desfer-se.
Als peus de la seu central de la Caixa, un petit entaulat amb uns megàfons de potència molt limitada han servit d’improvisat escenari des del que activistes dels moviments socials: organitzadors de la renda universal garantida; l’assemblea per l’ensenyament públic de qualitat, els interins i interines precaris i precàries; organitzacions solidàries amb els immigrants han fet arribar els seus missatges a la gent congregada durant quasi 30 minuts.
Poc després ha començat a estirar-se la cadena humana fins a envoltar totalment els dos edificis centrals de la Caixa. Però, com sobrava gent, la cadena s’ha doblat i en alguns trams s’ha triplicat . Per això, els concentrats s’han estès per l’Avinguda Carles III i per la Diagonal.
Just a l'hora assenyalada han sonat tres coets, i s'ha produït el moment àlgid de la protesta. La gent s’ha desplegat primer per dos carrils de la Diagonal Barcelonina, fins més enllà del carrer Numància. Un cop passat el minut 14 de les cinc de la tarda, la gent ha trencat la formació i ha envaït gairebé tota la Diagonal. Només ha deixat lliure un carril de l’emblemàtica via de la capital catalana. Des d’aquest moment, a poc a poc la gent ha començat a dispersar-se. Un crit ha marcat la consigna de dispersió: “Som anticapitalistes”.
Just durant la fi de la concentració, a l'entarimat una militant del Procés Constituent intentava animar a la gentada amb crits sincopats d’Independència. Mentre, a pocs metres, en plena harmonia, un grup d’afectats per les preferents de Bankia i CatalunyaCaixa cridaven en castellà contra la banca. Un i altres grups van transformar els crits en un tercer, també en castellà: “Borbones a los tiburones”.