- Aquest és un article publicat al blog 'Adéu a les armes'
A finals de setembre, l’ambaixador dels EUA, en l’acte de celebració dels seixanta anys de la base de Rota, va anunciar, d’una banda, que el primer dels quatre destructors nord-americans arribarà a Rota el febrer de 2014 i de l’altra, l’adjudicació a les drassanes de Navantia, a la badia de Cadis, del contracte de manteniment i reparació dels quatre vaixells.
El primer punt és francament alarmant. Els quatre destructors tindran assignades diverses funcions. D’una banda, constituiran el component naval de l’escut antimíssils dels EUA a Europa i de l’altra, participaran tant en operacions de l’OTAN com en missions de suport de resposta ràpida als comandaments nord-americans AFRICOM (que té com a àrea d’actuació el continent africà) i CETCOM (l’àrea abraça des de la Banya d’Àfrica al Pakistan). És probable que en aquestes darreres missions participin les dues forces d’elit que els EUA han desplegat a la zona. Una és la FAST (Flota de Seguretat i Antiterrorisme), que té la seu europea a la base de Rota i a la qual s’assignen únicament situacions d’alt risc i l’altra és la nova unitat de 500 marines destinada a la base de Morón, una força de reacció ràpida dependent d’AFRICOM. Amb totes dues, el Pentàgon ha millorat la seva capacitat de desplegament ràpid en els països tant de la Mediterrània com de l’Orient Mitjà. Aquest tipus d’operació accentua la complicitat de l’Estat espanyol amb la política bel·licista dels EUA i amb les seves respostes militaristes davant dels conflictes. No es fa gens estrany que, el passat juny, els EUA agraissin explícitament a Espanya el “suport crític” que està donant en operacions que aquell país considera “prioritàries” per a la seva seguretat nacional.
Tampoc el component naval de l’escut antimíssils augura un futur còmode. La instal·lació de l’escut a Europa suscita malfiança a Rússia, on es tem que afeblirà la capacitat dissuasiva del seu armament. De forma reiterada, la jerarquia russa s’ha manifestat en contra d’aquesta instal·lació i no descarta atacs preventius per tal de destruir l’escut, si la seguretat de Rússia es veu en perill. Ja a mitjan 2012, el cap d’Estat Major rus no va dubtar a amenaçar de forma directa els països que allotgin els components de l’escut: “Els nostres socis s’han de preguntar si val la pena que Rússia prengui mesures militars que amenaçaran directament els països al territori dels quals es despleguin els elements de la defensa antimíssils, sota el pretext de protegir-se d’inexistents amenaces per part de països amb règims impredictibles”.
De fet, d’ençà que es va anunciar la implementació d’una defensa antimíssils a Europa, Rússia ha accelerat el desenvolupament de nous tipus de míssils capaços de superar l’escut. Sembla que cap a 2018 es disposarà d’un nou míssil que durà fins a deu ogives falses destinades a desorientar la defensa antimíssils.
Molt més recentment, el president Putin ha anul·lat una ordre de 2011 per la qual es creava un grup de treball, dintre del Kremlin, destinat a fomentar la col·laboració amb l’OTAN en defensa contra míssils. Les autoritats russes també han aprovat l’enviament de sistemes de defensa contra míssils a Bielorússia, no massa lluny de la frontera amb Polònia. Aquest darrer país és un dels que ha d’allotjar radars i míssils interceptors, una part del escut antimíssils a Europa.
Pel que fa al contracte per a Navantia, l’anunci ha generat a la zona una opinió pública molt favorable a l’arribada dels vaixells americans. La província de Cadis té la taxa d’atur més alta de l’Estat espanyol i les drassanes en són el principal motor d’ocupació. No sembla, però, que aquest contracte impliqui necessàriament creació d’ocupació. Segons els sindicats amb presència a les drassanes, aquest contracte de manteniment pot donar prestigi a l’empresa, però no crearà massa ocupació. Afirmen que la construcció de vaixells és l’únic tipus de contracte que garanteix treball a tota la plantilla i a la indústria auxiliar. Per tant, els pressumptes beneficis econòmics al territori són, si més no, qüestionables.
Ens agradaria acabar amb una declaració curiosa del sots-secretari de l’OTAN que, pensem, pretenia apaivagar els recels russos: “El sistema de defensa antimíssils de l’OTAN podrà interceptar només un petit nombre de míssils balístics relativament imperfectes”. Així doncs, fins i tot des del seu punt de vista de control militar global, no sembla justificable l’escut antimíssils.