Una jutge ha citat com a imputats l'exconseller de Política Territorial durant el tripartit Joaquim Nadal i l'exgerent de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) Emili Mas per una suposada estafa, en ocultar a un empresari que uns terrenys que li van oferir com a permuta eren inundables.
Segons han informat a EFE fonts judicials, la jutge ha citat a Joaquim Nadal i a Emili Mas el 21 de novembre arran de la querella de l'empresari, que creu que va ser estafat perquè la Generalitat li va oferir el 2006 com a permuta uns terrenys inundables perquè renunciés a construir un polígon en el paratge natural de Solius de Santa Cristina d'Aro (Girona).
Segons sospita la Fiscalia Anticorrupció, el detonant que va portar a les administracions a impulsar aquesta permuta va ser la compra per part de la família de l'empresari José Manuel Lara d'una finca pròxima a la zona del Molí de Reixac, al març de 2006.
Joaquim Nadal (PSC), que va ser alcalde de Girona entre 1979 i 2002 i conseller de Política Territorial entre 2003 i 2010, ja va declarar al desembre del passat any assistit per un advocat davant la Guàrdia Civil per aquesta querella, en un cas en el qual sosté que sempre va actuar amb la més absoluta legalitat i en defensa de l'interès públic, per evitar un atemptat de caràcter ambiental.
La titular del jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona ha acordat citar com a imputats a Joaquim Nadal i a Emili Mas arran de la querella de l'empresari i a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, segons les mateixes fonts.
Resposta a demandes ecologistes
La querella la va presentar la societat Varal Real Estate SL, que, al juliol de 2005, va comprar per 6 milions d'euros una finca al sector del Molí de Reixac -que a l'abril d'aquell any acabava de ser definit com a zona urbanitzable industrial- per desenvolupar els seus plans industrials.
No obstant això, el projecte de l'empresari va topar amb una forta oposició veïnal i ecologista, per l'alt valor natural i paisatgístic de la zona on s'anava a aixecar el complex industrial.
Finalment, l'11 d'octubre de 2006, l'empresari va signar un conveni amb l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i l'Incasòl, després de diverses negociacions promogudes pel conseller Joaquim Nadal, en virtut del qual Varal va vendre a la Generalitat el 50% de la finca de la zona de Reixac per 7,5 milions d'euros (més IVA), renunciant al desenvolupament industrial de la zona, i va adquirir a canvi com permuta drets urbanístics a la zona industrial de Bernades, que van resultar ser inundables.
En un escrit, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado sosté que un fet que pot “considerar-se inicialment com a detonant” del canvi de postura de les administracions sobre el projecte industrial al Molí de Reixac “va ser l'adquisició per part de la societat Labogar, propietat de la família Lara, el 13 de març de 2006, de la finca Can Dalmau, pròxima a aquella zona”.
Segons el fiscal, en el conveni subscrit entre el consistori i la Generalitat amb Varal no es va detallar ni va informar a l'empresari que adquiria drets urbanístics en una zona del polígon Bernades que eren inundables, el que va ser determinant perquè l'Incasòl renunciés finalment el 2010 al projecte de reparcel·lació de la zona.
De fet, els problemes d'humitats en aquests terrenys obligaven a la promotora a afrontar una inversió més gran a la prevista i el polígon no va arribar a desenvolupar-se, de manera que l'empresari es va sentir perjudicat i va presentar una querella als jutjats.
Pel ministeri públic, si Nadal tenia coneixement de la inundabilitat dels terrenys i ho va amagar al promotor, podria haver comès un delicte d'estafa, ja que hauria enganyat l'empresari.
La jutge també ha imputat l'exgerent de l'Incasòl Emili Mas, que precisament va haver d'abandonar el seu càrrec al desembre de 2009, en ser imputat pel llavors jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la trama Pretòria de corrupció urbanística, si bé la seva causa va acabar sent arxivada.
Després de la imputació d'Emili Mas pel cas Pretòria, el mateix Joaquim Nadal, que encara estava al capdavant del departament de Política Territorial i Obres Públiques, va assegurar que posava “la mà al foc” per la seva gestió a l'Incasòl.