En els últims quinze dies s'han succeït la declaració com a investigada de Carme Forcadell, la fixació de data del judici a Artur Mas pel 9-N i la detenció del regidor de la CUP de Vic, Joan Coma. Tres episodis de tres causes judicials diferents però totes relacionades amb el procés independentista. Lluny d'acabar-se, les derivades judicials del Procés amb què està acabant l'any 2016 es mantindran el 2017.
La investigació més avançada és la que afecta l'expresident de la Generalitat, Artur Mas; i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Els tres aniran a judici entre els propers 6 i 10 de febrer acusats de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pel seu paper en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014.
La Fiscalia demana deu anys d'inhabilitació per l'expresident i nou per les exconselleres. Tant l'escrit d'acusació dels fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled com la interlocutòria d'obertura de judici oral del jutge instructor José Francisco Valls sostenen que Mas “va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu” a la suspensió del 9-N acordada pel TC cinc dies abans de la consulta.
Les defenses, en canvi, assenyalen que un cop rebuda la providència del TC els tres polítics “van interrompre efectivament l'organització i la gestió” del 9-N, i la consulta va quedar en mans de voluntaris i les empreses a qui la Generalitat va externalitzar la votació. És a dir, que de desobediència, res. Per si fos poc, afirmen que la providència de suspensió de la consulta del TC “no pot ser considerat un mandat exprés, concret i terminant”. El 9-N també ha deixat una investigació sobre un quart polític català, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, en aquest cas davant el Suprem al ser diputat al Congrés.
Forcadell, instrucció gairebé enllestida
La causa que afecta la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no està tan avançada com la del 9-N, tot i que la instrucció està gairebé enllestida. Tots els testimonis ja han declarat i només queda que la jutgessa instructora, Maria Eugènia Alegret, analitzi els últims documents sol·licitats per les parts, com els precedents en que el Parlament va vetar votacions independentistes que han demanat els fiscals aquest dimarts. La interlocutòria judicial que posarà fi a la instrucció del cas –i que podria deixar a Forcadell a un pas del banc dels acusats– no trigarà a arribar, segons sostenen fonts judicials.
Forcadell està investigada per desobediència i prevaricació per permetre que el ple del 27 de juliol passat inclogués en el seu ordre del dia i votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral a la independència. Segons la Fiscalia, ho va fer ometent l'advertència que li havia fet el Constitucional. En canvi, la defensa de Forcadell sosté que no hi va haver cap desobediència.
El desenllaç judicial del cas Forcadell tindrà conseqüències polítiques. Puigdemont ha assegurat que Forcadell seguirà sent presidenta del Parlament tot i que la inhabilitin, mentre que des d'ERC han plantejat una eventual inhabilitació com “un punt de no retorn” que comportaria avançar el referèndum previst pel setembre del 2017.
Audiència Nacional
Les causes contra independentistes que no es dirimeixen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estan menys avançades i estan en fase d'instrucció. El jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno (el mateix que el del cas dels titellaires), investiga el regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, per un presumpte delicte d'“incitació a la sedició” per donar suport en un ple la declaració d'inici del procés d'independència del Parlament del 9 de novembre de l'any passat. Coma ha estat detingut aquest dimarts després de plantar el jutge a l'octubre.
També estan sent investigats per l'Audiència Nacional, encara que en aquest cas per un presumpte delicte d'injúries a la corona, cinc militants de l'esquerra independentista per cremar fotos del rei en una manifestació durant la passada Diada. Igual que Coma, els cinc investigats –entre ells un regidor de la CUP a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)– es van negar a anar a declarar i van ser detinguts.
D'altra banda, el jutjat d'instrucció de Berga manté oberta una investigació a una altra política de la CUP, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per negar-se a despenjar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les últimes eleccions al Parlament i els comicis al Congrés del desembre de l'any passat.
Segons l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), els tribunals ordinaris han obert més de 400 causes contra ajuntaments. Un centenar d'elles per no penjar la bandera espanyola, o 58 per treballar el 12 d'octubre, com el cas dels sis regidors de Badalona. L'AMI afegeix que un total de 124 causes s'han desestimat, però 238 estan pendents de resoldre. Sigui quin sigui el desenllaç de les diferents causes, el Procés tindrà durant 2017 un capítol destacat als jutjats.