Del balcó de Lluis Rabell (Barcelona, 1954) no hi penja cap bandera. Però si n’hagués d’onejar alguna, faria com el seu amic i alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso: hi posaria la republicana i l’estelada. L’home de consens entre Podem i ICV-EUiA per a encapçalar la llista Catalunya Sí Que Es Pot no renega de les seves conviccions sobiranistes ni de la seva singularitat com a candidat. Ponent de la campanya independentista Esquerres Pel SíSí, assegura que la seva llista ofereix una “sortida realista” a l’atzucac nacional i ho contrasta amb “el bloqueig” que seguirà existint si triomfa la llista Junts pel Sí “on s’amaga” Artur Mas. Un cop descartada l’opció preferencial d’Arcadi Oliveres, aquest veterà activista veïnal és l’escollit per mirar de repetir l’èxit d’Ada Colau a Barcelona a escala catalana.
Trias l’acusava en la seva etapa com president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) de fer política. Ara va vostè i li dóna la raó...
Sí, tenia raó. La FAVB fa política, però en un registre que no és l’institucional, sinó molt més transversal. La FAVB sempre ha fet política en grans temes de cuitat i, inclús, de país. Només cal recordar la manifestació històrica del 1976 que demanava “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Va ser el moviment veïnal qui va donar aixopluc a aquella convocatòria. El que li passava a en Trias en aquelles declaracions és el que li ha passat sempre a Convergència, que té una visió molt elitista i patrimonialista de la política. Pensen que la política l’han de fer les elits il·lustrades, destinades pel seu origen social a dirigir empreses, països i destins nacionals. En canvi, tot allò que ve de les plaques populars no té el requeriment per governar. Mai han entès que la ciutadania s’ha d’ocupar d’allò que és públic.
Li va sobtar que Raül Romeva se sumés a la llista de Junts pel Sí? Junts pel Sí
Raül Romeva té una notable trajectòria d'esquerres, però les seves propostes no governaran. Tots sabem que Mas és qui està amagat de número 4 i qui vol cavalcar de nou la institució. Això ens porta a una reflexió. O, millor dir, a una anomalia sense precedents: És una falta de rigor democràtic que qui encapçala la candidatura no sigui el candidat a la presidència. I encara més, qui encapçala la candidatura, en Romeva, representa uns valors que estan molt lluny del veritable candidat, que segueixi sent l’actual president. Això no havia passat mai.
Vostè no només va votar sí-sí el 9N, sinó que a més a més va fer campanya en favor d’Esquerres Pel Sí-Sí. Avui, en canvi, no està a una llista essencialment independentista. Per què?va fer campanya en favor d’Esquerres Pel Sí-Sí
Doncs per una raó molt senzilla: El tema d’aquestes eleccions no és independència sí o independència no. Ni molt menys entre una llista unionista, com se’ns s’ha dit de forma insultant, i una d’independentista. Des de Catalunya Sí Que es Pot veiem dos camins: el que proposa la llista de Mas, que ens condueix, de nou, a un bloqueig davant l’Estat; o el d’obrir una via real al dret a l’autodeterminació que mereixen els ciutadans de Catalunya.
Què proposen?
Tenim clar que més del 80% dels catalans volen decidir sobre la seva relació amb Espanya. Per a nosaltres això representa una força política i social molt important, capaç d’obrir el camí del dret a decidir. El PSC sembla haver abandonat la reivindicació del referèndum i Junts pel sí evacua aquesta hipòtesi. Nosaltres volem aglutinar aquest sentiment àmpliament compartit, molt majoritari a la societat catalana, per tal de tenir la suficient força com per condicionar el Govern central.
L’Estat ja ha deixat clar que la via del referèndum no és viable...
Depèn de si segueix havent el mateix govern a l’Estat. És evident que amb les majories actuals no hi ha res a fer, però estem enmig d’un canvi de cicle.
Ara per ara res fa pensar que hi hagi majoria a l’Estat favorable a un referèndum d’aquesta mena. O creu que Podemos governarà?
Pot governar en funció de com es mogui l’opinió pública i la societat catalana. És fals plantejar una relació entre els processos constituents de Catalunya i de l’Estat com si fossin expressions paral·leles i no expressions diferents d’un mateix moment històric. De fet, les eleccions catalanes s’inscriuen en un mateix cicle de canvi que ja es va expressar el 24M i que tindrà un correlat a les generals. I el que passi a les generals depèn del que passi el 27S. Tot està relacionat.
Però el seu manifest parla “d’iniciar un procés constituent no supeditat”. Concicionar-lo a un canvi al Congrés no és supeditar-lo?manifestConcicionar-lo a un canvi al Congrés no és supeditar-lo?
No supeditat, però necessitem teixir complicitats arreu de l'Estat. O és que ens hem oblidat que no s'ha pogut fer un referèndum en condicions? Menys podrem fer la independència! Qualsevol altra via és un camí que allarga el bloqueig i provoca frustració. És una confrontació sense sortida, una falsa confrontació. Un empat tècnic. Podemos, tal i com ha dit Pablo Iglesias, no vol que Catalunya se’n vagi d’Espanya, però està disposat a remoure cel i terra per fer possible l’expressió d’aquesta voluntat en un referèndum.
Si no hi ha aquest govern ideal del que parla, i el bipartidisme espanyol persisteix en bloquejar qualsevol tipus de consulta, donarien suport a una Declaració Unilateral d’Independència (DUI)?
Una Declaració Unilateral d’Independència la podem signar ara mateix, però no tindria efecte jurídic. El 9N o altres declaracions solemnes del Parlament no han tingut capacitat transformadora. Necessitem construir majories socials prou potents com per induir i fer efectius els canvis. Estem en un cicle de mobilització que té a veure amb transformacions molt profundes. Hem viscut l’esclat del 15M, vagues generals, reivindicacions molt potents en defensa de la sobirania nacional... Expressions polítiques que les hem començat a veure en les últimes eleccions europees o municipals, on el més rellevant ha estat el tomb que han protagonitzat dones com Colau o Carmena.
Pel que fa a possibles aliances post 27S, ERC i la CUP ara per ara semblen estar més a prop de CDC que no pas de vostès. Els preocupa?
ERC ha fet una aposta, però res no diu que això pugui canviar. Sobretot si ens constituïm com una força representativa ben arrelada al territori i amb un grup parlamentari potent. Si ho aconseguim, podem construir majories alternatives. I de la mateixa manera passa amb la CUP, que segueix el seu ritme i té la seva estratègia, que nosaltres respectem. Ara, jo em preguntaria si ERC i CUP i les seves bases socials, se sentirien més còmodes amb un govern vertebrat per Catalunya Sí que Es Pot o per un govern presidint per Artur Mas.
Troba a faltar el suport explícit de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau?
Estem encara en una fase de construcció de la nostra confluència amb diferents actors. Però Podem, ICV-EUiA i, inclús, Equo, estan compromesos en aquesta candidatura. Ara bé, és normal que tot segueixi el seu ritme i que poc a poc, quan presentem formalment tota la llista, es visibilitzarà més totes les connexions polítiques i socials de la nostra proposta. S’ha d’entendre que quan fas una amplia confluència amb actors diferents et trobis amb bioritmes diferents.
Procés Constituent, nascut per aglutinar diferents sensibilitats de l’esquerra, no els dóna suport. Això és un fracàs?
No és un fracàs, però tampoc és un èxit. Procés Constituent ha deixat la seva petjada. El nostre manifest és una redacció de molt similar a la que va fer Procés Constituent en el seu moment. Una altra cosa són, com dèiem, els bioritmes. Anem a corre-cuita, a contrarellotge i les assembles del moviment dels amics Arcadi Oliveres i Tresa Forcades necessita un temps per processar tota la informació i, val a dir-ho, per vèncer reticències entre diferents nuclis. Però Procés Constituent ha marcat l’inici de la nostra iniciativa i estem segurs que ens hi seguirem trobant en el futur.
Des de determinats sectors de l’independentisme se’ls acusa de ser el cavall de Troia de l’espanyolisme...
En som conscients i sabem que serà el leitmotiv de la campanya. El que som realment és la candidatura de la gent que ha organitzat les vagues generals contra Rajoy y la resistència a les seves polítiques neoliberals que ha replicat Mas. No oblidem que el motiu d’aquestes vagues eren l’aprovació de reformes laborals que s’havien aprovat amb CiU. És un intent de desviar el sentit de la confrontació real, que no està entre independentistes i antiindependentistes; sinó entre una proposta amagada i una altra d’oberta, més realista i que respon a la realitat social i nacional.
Si és elegit president, quines serien les seves primeres mesures en matèria social?
En primer lloc, cal fer front a la situació d'emergència social, la pobresa i la desigualtat. Per tant, la primera decisió d'un Govern de Catalunya Sí Que Es Pot seria un pla de mesures urgents per pal·liar aquesta situació: una renda mínima de ciutadania, mesures per corregir els dèficits en habitatge i actuacions contra la malnutrició infantil. Són necessitats que no poden esperar.
Què li sembla que el PP recorri a Garcia Albiol per liderar la llista a Catalunya?
El PP s’estima més ser titllat de racista i que ens oblidem que, a més a més, són una gran xarxa de corrupció organitzada que va a les urnes. No és més que una aposta pel seu perfil de dreta més dura i particularment xenòfoba.
I a l’altra extrem, com valora que Antonio Baños sigui el relleu de David Fernàndez com a cap de llista de la CUP?
Doncs no puc dir res més que em sembla un excel·lent candidat per encapçalar una proposta com la que fa la CUP. Una persona molt representativa i conseqüent amb l’independentisme d’esquerres.
Vostè és més de Llach, de Serrat o d’Ovidi?
En el meu cançoner els tinc a tots tres i he cantat molt amb tots tres. I li diré més: Crec que Catalunya és tots tres alhora. Si com diuen els cantaires d’havaneres tot surt com ha de sortir, els farem cantar a tots tres plegats el 27S, encara que sigui de manera simbòlica.
Té alguna bandera al seu balcó?
No, no en tinc cap. Però si en tingués segurament faria com l’alcalde d’Altafulla, que va penjar l’estelada i la bandera republicana. Les dues banderes em representen molt bé perquè les dues parlen de llibertat.