Quan van desallotjar el complex industrial ocupat del carrer Puigcerdà, on hi vivien més de 200 persones -la majoria d'origen subsaharià-, l'Ibrahima va decidir provar sort en una altra nau, també al districte de Sant Martí a Barcelona, al carrer Paraguai. No va ser fàcil, segons explica, entrar a viure en un espai en el qual ja hi havia unes vint persones, però al final el van acollir. Com tots ells, viu de la ferralla, i com tots ells està condemnat a abandonar el seu sostre i el seu lloc de treball per ordre del jutge, que després de rebre una denúncia de la propietat ha ordenat desallotjar l'immoble a partir de la setmana que ve.
L'ombra dels desallotjaments segueix planejant sobre els prop de 20 assentaments irregulars que hi ha als barris de Sant Martí i el Poblenou de Barcelona, segons els comptes de l'Assemblea Solidària amb els Assentaments del Poblenou. En aquest últim any, més enllà de l'espectacular desmantellament de les nau dels carrers Puigcerdà i Pere IV el juliol passat, hi ha hagut uns sis o set desallotjaments de menor impacte.
Ara toca minimitzar els efectes de la sortida de les 20 persones que viuen al carrer Paraguai, i per a això es van reunir ahir en una assemblea els inquilins i els veïns i activistes del barri. “És primordial aconseguir un sostre on dormir”, exposava un d'ells, després de descartar l'ajornament del desallotjament, atès que la decisió del jutge és ferma. Els ocupants sol·licitaran en els pròxims dies una reunió amb l'Ajuntament per demanar que se'ls proporcioni un habitatge almenys provisional. Així va succeir després del desallotjament del carrer Puigcerdà i així es fa en tots els casos de risc com aquest, segons fonts del consistori.
Després de l'assemblea, també van acordar convocar una manifestació per aquesta mateixa tarda. “Que tot el barri vegi el nostre problema”, exposava l'Omar a la resta del grup. Els ànims, però, estaven decaiguts, perquè el cansament és inevitable per a molts d'ells després d'anys d'ocupacions clandestines, topades amb la policia, intents fallits de regularització de la seva situació -per manca de treball- i, en definitiva, de pobresa i exclusió.
Balanç: ocupació temporal sense papers
El desànim dels inquilins de Paraguai 10 es deu també als pocs resultats que s'han obtingut després de les mobilitzacions veïnals que han sortit al pas dels desallotjaments anteriors. Sense anar més lluny, després arran del cas al carrer Puigcerdà els col·lectius i veïns van iniciar una sèrie d'àmplies protestes per demanar habitatge, treball, papers i dignitat per als 230 damnificats, segons el cens veïnal. Però què en queda d'aquelles peticions avui?
A data del mes de febrer, d'acord amb les últimes xifres de l'Ajuntament de Barcelona, hi havia 113 persones vivint temporalment en recursos residencials municipals, és a dir, albergs i pensions. D'ells, 19 han trobat un lloc de treball, i uns 60 són usuaris de cursos de formació i capacitació.
No obstant això, l'abast d'aquesta assistència, d'acord amb el Pla d'Assentaments Irregulars municipals, sempre és limitat, ja que en la majoria de casos les persones ateses acaben tornant a la roda d'exclusió per no tenir regularitzada la seva situació a Espanya. Aquesta és una de les claus, segons els veïns, del drama dels assentaments a Barcelona: la impossibilitat d'accedir als papers per començar realment des de zero.
Pel que fa a regularització, les xifres són rotundes: de les 250 persones que van quedar desemparades fa un any, 87 van tramitar la documentació per accedir a un permís de residència i treball, i a dia d'avui són tan sols 7 els que, segons l'Ajuntament, han aconseguit els papers. 47 casos han estat denegats per l'Estat -a l'espera de recurs- i els altres estan en tràmit, segons el recompte dels veïns.
“Que estigui el procés obert almenys és positiu, perquè això impedeix per exemple que et puguin portar a un CIE”, apunta Manel Andreu, portaveu de l'Associació de Veïns del Poblenou. Durant tot un any -dos dies a la setmana-, en l'espai ocupat La Flor de Maig els veïns han mirat d'ajudar els afectats pels desallotjaments a tramitar els seus papers per posar en regla la seva situació, però els resultats són escassos.
“Aconseguir els papers, així com garantir que puguin mantenir els seus mètodes de subsistència, són dues peces a partir de les quals, a poc a poc, podrien començar a trobar una solució”, exposa Andreu, que en el seu balanç necessàriament negatiu de la situació veu més culpable la Llei d'Estrangeria que l'Ajuntament, “que ha posat solucions d'emergència al problema de l'habitatge encara que amb moltes deficiències”, diu.
“Tots sabem com van les coses, ja ho hem viscut”
“A veure, tots sabem com van aquestes coses, tots ja hem viscut situacions així”, exposava l'Ibrahima a l'assemblea, per donar a entendre que no són nous en això dels desallotjaments i que el millor és no fer-se falses esperances. Però no per això renunciaran a mobilitzar-se. “A més de demanar allotjament podríem demanar també un espai al barri on guardar la ferralla”, suggeria Carlota Figueras, activista veïnal, en veure que una de les preocupacions dels que viuen en aquestes naus és que, quan els expulsen, es queden també sense taller i sense mitjans de subsistència per molt que els donin un sostre provisional.
L'assemblea s'acosta al final i la Carlota apel·la a la unitat. Un d'ells assenteix convençut. “Passi el que passi, hem de mantenir-nos units, perquè si no perdem la força”, els empeny aquesta veïna. Amb el desallotjament fa un any, el col·lectiu va quedar dispers. Potser aquesta era la intenció de l'Ajuntament, pensa Andreu. Però, tot i la diàspora, l'ombra del drama humanitari segueix enfosquint el barri i la ciutat.
Les ordres i processos de desallotjament se succeeixen al Poblenou sense que moltes vegades les entitats veïnals siguin capaces de comptabilitzar-ho. Però en aquest moment hi ha un altre cas, com el de Paraguai, que per la seva magnitud ocupa les preocupacions dels col·lectius de l'entorn. Es tracta d'un assentament en un solar sense edificar del carrer Àlaba, 17, en el qual hi viuen en rulots unes 14 famílies d'origen galaicoportuguès.
Aquesta és casa seva des de fa prop de 7 anys, segons els comptes de Quart Món, l'entitat social que els assisteix, però el seu dia a dia es va veure alterat el passat mes de febrer quan es va produir un incendi en una part del solar. L'accident, que va tenir el seu origen en una estufa, va acabar sense conseqüències greus, però al poc temps va arribar una ordre de desallotjament a petició de la propietat.
“Hi va haver mobilitzacions i les famílies van enviar una carta a l'alcalde, i al final s'ha aconseguit paralitzar l'expulsió almenys fins al setembre”, explica Silvia Torralba, de Quart Món.
A Barcelona hi ha unes 80 famílies galaicoportugueses que viuen en assentaments, de les quals 45 compten amb el suport d'aquesta entitat. El seu cas és sovint més senzill d'abordar que el de col·lectius com els subsaharians, ja que d'entrada aquestes famílies són catalanes i tenen papers.