El MACBA suspèn una exposició per contenir un retrat “inapropiat” del rei Joan Carles

EFE

Barcelona —

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha cancel·lat l'exposició La Bèstia i el Sobirà per “desavinences” entre l'equip comissari i la direcció del centre, Bartomeu Marí. La poma de la discòrdia és una escultura de l'artista austríaca Ines Doujak i el britànic John Barker titulada La bèstia i el sobirà on es reprodueix una imatge d'un pastor alemany, una feminista boliviana i el rei Joan Carles d'una manera que a la direcció li ha semblat inadequada. La inauguració estava programada per avui dimarts i la direcció va trobar la poma dilluns.

És la primera vegada en més de 25 anys que passa una cosa així al Macba, un museu que ara mateix reprodueix l'Exposició Internacional d'Art en Solidaritat amb Palestina que es va inaugurar a Beirut el 1978 i un monogràfic de l'argentí Osvaldo Lamborghini que, segons el propi museu, permet “comprendre la punxant radicalitat d'aquest artista encara no cartografiat pels relats estètics dels anys vuitanta”. La punxant radicalitat de La bèstia i el sobirà -títol copiat de l'últim seminari de Jacques Derrida- ha estat massa per Bartomeu Marí, que va veure l'exposició ahir dilluns per primera vegada i “es va adonar que hi havia una obra que no havia de ser-hi i va demanar que es retirés”.

La censura ha estat massa per als comissaris -Hans D. Christ, Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma- i els artistes, que s'han negat a que la mostra s'inauguri sense l'obra programada. L'exposició, una coproducció amb la Württemberg Kunstverein de Stuttgart (WKV) amb el suport de Kulturstiftung des Bundes, explora com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició de la sobirania política i compta amb 30 artistes internacionals.

L'exposició explorava, segons va anunciar el MACBA, com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició occidental i metafísica de la sobirania política a través d'obres dels artistes internacionals més rellevants dels últims quinze anys. Segons Marí “les obres d'art són missatges i hi ha determinats missatges que no són apropiats que la institució emeti” i que “les exposicions han d'estar d'acord amb la línia editorial del museu”. La mateixa obra s'havia presentat sense polèmica en la 31 Biennal de Sao Paulo sota el títol de Haute Couture 04 Transport. Paradoxalment, l'al·legoria en què es basa l'exposició consisteix en la bèstia, que suposadament desconeix el dret, i el sobirà, el poder del qual resideix precisament en la seva capacitat de suspendre el dret.

Marí assegura que “he defensat, recolzat i estimulat aquesta exposició”, amb la qual ha negat tenir problemes. No ha volgut donar el seu nom ni explicar el seu contingut a la premsa. “Com les exposicions són fruit d'acords entre artistes i comissaris i institucions, que en aquest cas no han existit”. Després ha recordat que el MACBA té una perspectiva “molt oberta” amb relació a tots els temes estètics i de la vida del nostre temps, però que en aquest cas considera que “no s'adequava”.

També ha dit que lamenta molt la situació perquè en més de 25 anys treballant en el món de l'art mai abans havia vist una cosa semblant, i ha incidit que, tot i que ha tingut moltes discussions amb comissaris i autors, és la primera vegada que no arriba a un acord. El director del MACBA ha reconegut que encara no ha parlat amb l'artista i que té previst fer-ho en breu per tractar d'aquesta situació, que li sembla lamentable, i explicar-li personalment els fets, a més de remarcar que el desacord és entre el museu i els comissaris, i que com és el responsable últim, ha pres una decisió amb coneixement del que implica i que ho lamenta moltíssim.

Sobre l'exposició, ha dit que es començarà a desmuntar avui mateix i que les obres dels 30 artistes que s'anaven a mostrar es retornaran als prestadors, als quals es donaran totes les explicacions necessàries. Segons el museu, els treballs que s'exposaven a La Bèstia i el Sobirà, que ahir ja va suspendre la seva presentació davant la premsa, proposaven una altra manera d'entendre la llibertat i l'emancipació com a processos de redistribució de la sobirania.