Fa quinze anys li van encarregar a la periodista Margarita Rivière que escrivís un assaig sobre la transició. Va omplir unes 300 planes amb una història que llegida ara fa riure i encaixa amb la Catalunya que estem redescobrint després de la confessió de Jordi Pujol que, el 25 de juliol de l’any passat, va reconèixer que havia tingut amagada una fortuna a l’estranger després de 34 anys. Però era una història massa forta per la Catalunya del canvi de segle. Pujol era aleshores president de la Generalitat i a Catalunya pocs gosaven dur-li la contrària. “Clave K”, el llibre de Rivière, va passar a dormir el son dels justos.
I la justícia ha arribat de la mà d’Icaria Editorial, que acaba d’editar un llibre, que molts correran a veure si reconeixen els seus personatges, amb els noms convenientment distorsionats. El van presentar els periodistes Xavier Vidal-Folch i Servio Vila-Sanjuán a la llibreria +Bernat, a Barcelona, aquest dimecres 25 de març.
Alguns el llegiran per saber què en diuen d’ells. Perquè a “Clave K” hi descobrim des del propi Pujol, la seva dona i la seva secretària fins al socialista Narcís Serra, els arquitectes Oriol Bohigas i Ricard Bofill o espavilats personatges de l’entorn presidencial, com l’ex-secretari general de Presidència de la Generalitat, Lluís Prenafeta, i l’advocat Joan Piqué Vidal.
El recurs a la ficció i al canvi de noms permet a Rivière fantasejar sobre una realitat que ens acosta a la crisi de Banca Catalana i la manifestació de suport a Pujol que es va organitzar quan va ser inclòs a la querella contra els seus gestors, al nomenament del primer director de TV3, o a l’incendi del Liceu. Es tracta d’un recurs que li serveix per imaginar-se relacions eròtiques dels protagonistes i fins i tot assassinats.