L'objectiu de la compra d'urnes per la que la Fiscalia es va querellar contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, pot no ser el referèndum. Així ho sosté la defensa de la consellera en el recurs que ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel qual sol·licita a la sala que revoqui l'admissió a tràmit de la querella que va acordar la setmana passada.
En un escrit d'alt contingut polític en alguns trams, la defensa de Borràs, exercida pels lletrats Pau Molins –advocat de la infanta Cristina en el cas Nóos– i Juan Segarra, puntualitza, però, que les urnes “poden arribar a ser necessàries en situacions molt diverses”, no necessàriament relacionades amb el referèndum.
Així, la defensa argumenta que les urnes que la Generalitat vol adquirir es podrien fer servir en de tot tipus de comicis (locals, autonòmics o estatals) o també en eleccions sindicals de l'administració catalana, els consells escolars, AMPAS, claustres universitaris o cambres agràries. “Els usos als quals es destinaran les urnes són hipòtesis futures”, remarca la defensa de Borràs.
L'escrit dedica un apartat a negar el delicte de malversació –que eventualment podria comportar penes de presó– i que, juntament amb el de desobediència i prevaricació, va incloure la Fiscalia en la seva querella. Segons la seva opinió, en la licitació d'urnes no hi pot haver malversació perquè adquirir-les no suposa un perjudici al patrimoni de la Generalitat. A més, els lletrats de Borràs repten la Fiscalia a querellar-se “immediatament” contra la resta de governs autonòmics, com l'andalús, que han obert concursos públics similars per comprar urnes.
L'escrit també conté una referència a Podemos, encara que no l'esmenta expressament. La defensa al·lega que la consulta “ara suposadament il·legal” es podria celebrar “algun dia dins el marc constitucional” si acaben governant partits polítics favorables a la mateixa que ara compten “amb important representació parlamentària”.
“En quina posició quedarà l'Administració de Justícia si processa penalment a la Sra. Borràs per comprar unes urnes que finalment s'acaben utilitzant en una consulta autoritzada dins el marc constitucional?”, es pregunten els lletrats Molins i Segarra.
La línia de defensa adoptada, de moment, per Borràs, s'assembla a l'empleada per Artur Mas en la causa del 9-N. En resum, consisteix a negar la responsabilitat penal dels fets que li atribueix la Fiscalia però al mateix temps reivindicar-los políticament.
“Ús preventiu del dret penal”
El contingut més polític del recurs es troba en la crítica que es realitza contra la Fiscalia per presentar la querella i contra el TSJC per admetre-la. Tots dos fets són, segons la defensa, “absolutament prematurs i precipitats”, i constitueixen un “ús preventiu del dret penal” que vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans.
De fet, l'escrit considera que, si el TSJC acaba instruint la causa, l'Estat s'exposa a una condemna similar a la del cas Atutxa, per la qual la justícia europea va considerar que la justícia espanyola havia vulnerat el dret a la legalitat penal del Conveni Europeu de Drets Humans.
“Seria trist que el TSJC, per al qual aquesta representació sent el màxim dels respectes –conclou l'escrit– passés a formar part de les pàgines menys brillants dels repertoris de jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”. El TSJC decidirà sobre el recurs en els pròxims dies.