Catalunya sembla ser terra de consultes. Mentre els partits intenten infructuosament negociar una consulta sobre la independència amb el govern de l'Estat, col·lectius ciutadans aposten per organitzar les seves pròpies. Igual que el 2009 es van començar a organitzar consultes sobre la independència, ara la plataforma Multireferèndum vol portar més enllà el format de les consultes populars i preguntar a la ciutadania sobre diversos temes que l'afecten.
La idea va sorgir de la plataforma Aturem el Fracking, on hi participen individus i també col·lectius, com Som Lo Que Sembrem, al que pertany Albert Puy. “Vam trobar una gran opacitat amb el tema de la fractura hidràulica, quan alguns ajuntaments ni tan sols van ser informats que s'havien concedit permissos a empreses per perforar el seu subsòl”, explica Puy. “Alguna cosa estava fallant quan les institucions més properes a la població, que són els ajuntaments, ni tan sols havien pogut participar”, afegeix.
D'aquesta preocupació per la opacitat sorgeix la idea de fer una consulta a la ciutadania. “Ja que no havíem pogut participar, no havíem pogut decidir, ens vam plantejar fer un referèndum”, diu Puy. I per què no una Iniciativa Legislativa Popular? Perquè no tenen bones experiències al respecte. El 2009 Som Lo Que Sembrem va presentar 105.000 signatures per portar al Parlament una ILP contra els transgènics, però els vots de CiU, PSC i el PP van permetre rebutjar-la sense que ni tan sols es debatés.
Preguntes de diferents col·lectius
Per tot això, van obrir el projecte a diversos col·lectius amb l'objectiu de consultar directament a la ciutadania. Una de les propostes que es voten és precisament que els grups promotors de ILPs les puguin sotmetre a referèndum. És una de les quatre preguntes generals i tres qüestions locals que promouen diversos col·lectius. Som Lo Que Sembrem pregunta quin tipus d'agricultura volem a Catalunya, amb o sense transgènics; la CUP i la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute pregunten si volem “que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il·legítims”; la Xarxa per la Sobirania Energètica, si volem que “la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic”.
A més, la iniciativa neix amb una forta vinculació al territori i en tres llocs hi haurà una cinquena pregunta específica sobre problemes locals. Una sobre el projecte de Barcelona World, una altra sobre la gestió del servei d’abastament d’aigua de la ciutat de Lleida i la tercera sobre la construcció de la línia de Molt Alta Tensió.
Aquest dimecres 23 d'abril comença la votació a través d'internet, que estarà oberta fins el 16 de maig. A partir de llavors es podrà dur a terme el vot anticipat en diferents punts habilitats fins el dia de celebració del Multireferèndum arreu de Catalunya: el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees.
Dret a decidir-ho tot
La comparació amb el procés sobiranista és inevitable i Albert Puy considera que la iniciativa en aquest context “és molt pertinent perquè estem parlant de dret a decidir i entenc que tenim dret a decidir-ho tot”, assegura.
“Tenim un bloqueig polític que no ens permet decidir sobre la independència del nostre país, tot i que ho farem, i de la mateixa manera tenim un bloqueig des de les mateixes institucions catalanes sobre qüestions iguals o més greus, com és el deute il·legítim”, diu Puy. “Perquè sigui real la independència necessitem poder decidir sobre tots aquells temes que ens fan presoners i en cap cas beneficien a la ciutadania sinó a uns interessos molt concrets”, afegeix.
“Els canvis dificilment venen de les institucions, sinó de la ciutadania, i aquesta no és la primera oportunitat ni l’última, però és una bona oportunitat per recuperar la paraula democràcia, que és poder del poble”, explica. Considera que és una iniciativa “instituent” una eina per “encaminar-nos cap a una democràcia més directa”.
Posen èmfasi en el rigor, necessari per demostrar com podria funcionar un procés de democràcia directa. Per això la plataforma de vot electrònic, preparada per Pirates de Catalunya, preveu que el votant s'hagi d'identificar amb el DNI, alhora que el vot queda encriptat, per evitar que torni a votar presencialment. En tot cas, no tenen cap dubte de la legitimitat del procés: “Està molt legitimat per permetre decidir sobre coses que no tenim cap altra eina per decidir, en alguns casos molt noves com el BCN World, o altres ja molt velles com els transgènics”, recorda Puy.