La gestió d'aigua ha de ser lluny de tot mecanisme mercantil? Així ho creuen els partidaris de la remunicipalització del servei de subministrament d'aigua, una idea a contracorrent de la tendència a la privatització dels serveis públics però que aconsegueix cada vegada més suports. A Catalunya, l'externalització al sector privat d'aquest bé comú ha estat una pràctica estesa: avui només el 20 % dels municipis gestionen directament l'aigua, davant del 70 % dels municipis europeus. Actors d'ens municipals de tot Europa es van trobar fa uns dies a Barcelona per presentar les seves experiències i mostrar que la gestió pública pot ser beneficiosa.
“No us penseu que allò públic no funciona”, apuntava David McDonald, coautor del llibre 'Remunicipalització: el retorn de l'aigua en mans públiques'. “Es tracta d'una tendència global”, va afegir, al referir-se als exemples de Buenos Aires o Bolívia. A nivell europeu, la recuperació de la gestió directa per part de l'ajuntament de París és sens dubte el cas més emblemàtic, al tractar-se d'una de les majors ciutats del continent (2,2 milions d' habitants). El 2011, el preu local de l'aigua va baixar un 8% i l'ajuntament preveu que l'estalvi per als usuaris serà de 76 milions d'euros fins al 2016. La recuperació de la gestió directa per part de l'ajuntament va ocórrer durant el segon mandat del socialista Bertrand Delanoë que va aprofitar el final de les concessions atribuïdes a les empreses Veolia i Suez - la qual controla juntament amb CaixaBank el 90% d'Agbar. “Els contractes es feien a 25 anys sense cap tipus de concurs públic”, va criticar Bruno Nguyen, responsable d'operacions de Eau de Paris.
A Catalunya, diversos pobles s'han unit a aquesta tendència. És el cas del poble barceloní de Figaró, gestionat parcialment de manera assembleària. No obstant, la municipalització de l'aigua no s'ha fet sense dificultats: l'ajuntament va haver d'augmentar de 10 a 15 % l'any el preu del metre cúbic. “És una política poc popular”, va reconèixer l'alcalde Lluc Pelàez. “Però ens trobem amb una xarxa d'aigua obsoleta, amb algunes canonades que no estaven canviades des del segle XIX”, va justificar. L'ajuntament va haver de decidir inversions costoses i ha de fer cada any una aportació extra ja que els pagaments efectuats pels usuaris no cobreixen la totalitat de la despesa.
Com funciona ara la gestió de l'aigua a Figaró? El cost que suposa disposar d'una empresa municipal per a la gestió de l'aigua és inassumible per a aquest poble de poc més de 1100 habitants. És la raó per la qual Figaró es va unir al Consorci per a la Gestió d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), una entitat pionera al Principat que reuneix sis ajuntaments: El Prat de Llobregat, Mataró, Manresa, Reus, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Les empreses públiques d'aquests municipis conformen la societat GIACSA que, al seu torn, presta servei als ajuntaments més petits com Figaró. “D'aquesta manera, els municipis membres es beneficien d'economies d'escala i poden aconseguir millors preus amb els proveïdors”, assenyala Albert Testart, gerent de GIACSA. “D'altra banda, som un ens sense ànim de lucre, el que permet reduir costos”, afegeix.
La dificultat del traspàs al sector públic
Per als ajuntaments que recuperen la gestió pública , el traspàs des del privat constitueix un dels majors reptes. “Si feu alguna cosa així, haureu de tenir bons advocats”, ha recalcat l'alcalde de Figaró, que està ara en plet amb l'empresa que detenia la concessió. Però hi ha exemples de transició més suau. A la província de Sevilla, el Consorcio d'Aguas del Huesna havia atribuït al principi la gestió a una empresa en règim de concessió. La negativa d'aquesta empresa a fer-se càrrec del sobrecost de les obres va portar a la constitució d'una empresa mixta, que va acabar sent 100% pública el 2007. “Aquesta via no agressiva permetre que el consorci aconseguís finançament als bancs per poder realitzar les inversions que el sector privat no posava en marxa”, ha indicat Emilio Pachon, gerent d'Aguas del Huesna.
La multiplicació de casos reeixits ha despertat l'interès dels moviments socials. A Barcelona, hi ha un fort moviment a favor de la municipalització de l'aigua: més de quaranta organitzacions s'han adherit a la Plataforma 'Aigua és vida'. Aquest dissabte, activistes del Procés Constituent encerclarán la Torre Agbar - en el marc d'una jornada d'accions de desobediència - per exigir una gestió pública de l'aigua.