CiU s'acomiada entre llàgrimes del seu breu parèntesi a Barcelona

Contra tot pronòstic CiU ha perdut les eleccions a Barcelona. I contra tot pronòstic el que havia de ser una jornada de cava i rialles –fins i tot hi havia un escenari amb un dj preparat per posar-hi música— ha acabat en un mar de llàgrimes. Llàgrimes de tristor com les del regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, que ha anat a buscar el seu cap de files, Xavier Trias, per abraçar-s’hi desconsoladament. Una imatge que confirma pèrdua de la federació nacionalista de Barcelona, peça indispensable per alçar el projecte polític de CiU.

“Hem perdut”, ha admès Trias, que ha explicat als assistents que ja ha trucat a Ada Colau per felicitar-la. El gest esportiu del fins ara alcalde de Barcelona contrastava amb la xiulada monumental que ha dedicat la parròquia convergent a la que serà, malgrat el sudoku que regirà la governabilitat del consistori, la seva futura alcaldessa. I és que quan Ada Colau ha aparegut pels monitors de l’Estació del Nord, seu electoral improvisada dels convergents, ha estat rebuda amb un enèrgic rebuig.

Tampoc ha estat una nit fàcil per al president de la Generalitat, Artur Mas, que s'havia marcat dos objectius per aquest 24M: guanyar les eleccions en nombre de vots, i mantenir Barcelona sota control nacionalista. “Hem assolit el 50% dels objectius”, ha assegurat Mas, davant l'ovació dels militants, que han cridat una de les poques paraules que CiU ha evitat en tota la campanya: “independència, independència”. La federació nacionalista, que abordarà aviat el seu debat intern sobre el seu full de ruta en el rumb nacional, ha passat de puntetes tota la campanya per al 'procés'.

El president ha alertat al futur equip de govern del consistori barceloní –“massa fraccionat”, segons ell— que a Catalunya li cal la lleialtat de la seva capital. “Necessitem a Barcelona al costat de les institucions catalanes per no afeblir el conjunt del projecte de país”. Unes paraules que ha anat acompanyades d'un marcat to autocrític: “Si la gent ha decidit que a Barcelona hi ha d'haver una altra formació se'ls ha de felicitar”, ha dit.

D’aquesta forma CiU ha perdut, de nou, unes eleccions a Barcelona. El tercer cop que Trias es queda a les portes dels últims quatre que ho ha intentat. “Haurem de reflexionar sobre el que ens ha passat”, ha reconegut l’aspirant a la reelecció en el que serà, de ben segur, el seu darrer cop com a cap de llista de CiU a Barcelona. Malgrat l’amargor de la nit, Trias ha llançat un missatge als simpatitzants: “Ara comença una altra feina: guanyar Catalunya”.

Ara fa quatre anys, la nit del 22 de maig del 2011, CiU guanyava per primera vegada les eleccions municipals a Barcelona. I ho feia en nombre de regidors i en vots –14 regidors i 174.022 vots—, després de tres dècades ininterrompudes de governs encapçalats pel PSC. Quatre anys després, la federació nacionalista torna a veure com se li esmuny de les mans la capital de Catalunya, aquest cop davant una formació emergent, com Barcelona en Comú.

La campanya de CiU a la capital catalana s’havia basat en la defensa de la seva obra de govern; i de l’altra; en el descrèdit del seu principal adversari. Si Duran i Lleida havia parlat d’Ada Colau com l’abanderada de les polítiques veneçolanes, Mas havia intentat desprestigiar la líder de la formació acusant-la de voler governar Barcelona fent escarnis i assemblees. Més moderat ha estat en tot moment Trias, el gran damnificat de la nit d’avui, que ha signat una campanya situant-se a la defensiva, i acusat a la plataforma de Colau de crispar contínuament.

Entre el públic assistent, molts simpatitzants decebuts. “Pensàvem que al final s’imposaria el seny”, explicaven a aquest mitjà un grup de joves. La crua realitat per a la federació nacionalista és, però, que CiU baixa de 14 regidors a només 10, en un resultat on ha estat clau l’augment de la participació, un 7% respecte als comicis de 2011. De fet, només a quatre districtes ha resistit l’emergència de Barcelona en Comú: Eixample, Gràcia, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Al districte més pobre, com Nou Barris, cau del tercer lloc al cinquè lloc.