Catalunya: la dignitat venç a la repressió

Els pitjors auguris s'han complert. El Govern central ha optat per la repressió. Càrregues policials contra les persones que intenten votar. Guàrdia Civil i Policia Nacional contra els qui defensen cívicament i pacíficament la seva participació en el referèndum. Centenars de ferits. Porres i pilotes de goma. Malls contra col·legis electorals i urnes. Aquesta és la imatge de l'1-O que es projecta al món.

Possiblement avui el Govern espanyol creu que ha desbaratat el referèndum. Però ha de saber que ha generat un conflicte molt més profund del que estava plantejat la vigília de l'1-O. La repressió canvia radicalment els termes del contenciós polític. Avui, per a una majoria social a Catalunya, ja no és una qüestió d'independència, sinó de dignitat, democràcia i llibertat. És el dia en què la desconnexió emocional entre milions de catalans i l'Espanya que representa el Partit Popular pot ser ja definitiva.

El Govern espanyol ha perdut definitivament a bona part de Catalunya quan ha decidit utilitzar els seus policies com a forces d'ocupació, com a força colonial. El Govern ha portat avui al paroxisme la falta de respecte, l'intent d'humiliació, la voluntat de derrota contra les aspiracions de Catalunya que ha practicat el PP durant anys. Però ha aconseguit exactament el contrari. Ni derrota, ni humiliació. I els milions de persones que han passat tantes hores fent cua per poder votar han protagonitzat un immens exercici de respecte. De dignitat.

Moltíssimes persones que no són independentistes senten aquesta agressió com a pròpia i creix la convicció que aquest Estat no té solució. Que no hi ha acord possible. Podem triar un símbol d'aquest abisme que s'obre entre Catalunya i l'Espanya de Rajoy: el ciutadà ferit per l'impacte d'una bala de goma. La societat catalana va lluitar durant anys per eradicar l'ús de bales de goma després de tràgiques experiències com la d'Ester Quintana. La mobilització va aconseguir que el Parlament prohibís l'ús de pilotes de goma i avui, dos anys després, Catalunya reviu la mateixa tragèdia.

El conflicte entre legalitat i legitimitat l'ha guanyat avui de forma contundent la mobilització ciutadana. La victòria simbòlica és de l'independentisme. Perquè el referèndum no ha estat només el resultat d'aquells infausts plens del Parlament, sinó de la voluntat d'una majoria molt àmplia de la societat catalana en favor dels drets fonamentals. L'1-O havia d'acabar sense guanyadors ni vençuts perquè fos la porta a un procés de negociació. Però la repressió desfermada pel govern Espanyol complica extraordinàriament qualsevol sortida.

Des de l'1-O, resulta clamorós el que abans ja era una evidència: Catalunya està en l'epicentre de la crisi institucional espanyola, i, alhora, és un problema europeu. Per això, qualsevol solució passa per una reacció de les forces polítiques espanyoles que obri un procés de diàleg davant de l'actitud irresponsable de Mariano Rajoy i la dreta espanyola. I per la intervenció d'Europa, que ja no pot amagar-se sota el pretext de 'l'assumpte intern'. L'esquinçament ha estat enorme i qualsevol solució precisa la regeneració profunda de la política catalana i de la política espanyola. Una regeneració que hauria de posar fi a la cadena d'errors que ens ha portat al desastre. Perquè avui la dignitat ha derrotat a la repressió, però els errors dels dies que vénen podrien ser irreversibles.

Els pitjors auguris s'han complert. El Govern central ha optat per la repressió. Càrregues policials contra les persones que intenten votar. Guàrdia Civil i Policia Nacional contra els qui defensen cívicament i pacíficament la seva participació en el referèndum. Centenars de ferits. Porres i pilotes de goma. Malls contra col·legis electorals i urnes. Aquesta és la imatge de l'1-O que es projecta al món.

Possiblement avui el Govern espanyol creu que ha desbaratat el referèndum. Però ha de saber que ha generat un conflicte molt més profund del que estava plantejat la vigília de l'1-O. La repressió canvia radicalment els termes del contenciós polític. Avui, per a una majoria social a Catalunya, ja no és una qüestió d'independència, sinó de dignitat, democràcia i llibertat. És el dia en què la desconnexió emocional entre milions de catalans i l'Espanya que representa el Partit Popular pot ser ja definitiva.