El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Cadascun dels integrants de la llarga i renovada llista d’imputats d’aquests últims temps ho està per casos concrets diferents, però tots tenen un denominador comú: haver-se apropiat –presumptament—de diners públics que havien de servir per no tancar quiròfans de la Seguretat Social, per no disminuir el nombre de mestres de les escoles, per acabar obres públiques, per mantenir les pensions de jubilació, per pagar l’atenció social dels geriàtrics i altres serveis i equipaments públics, els quals s’han vist retallats sense miraments a la mateixa velocitat que alguns s’enriquien de la mateixa manera, sense miraments, com si fer negocis ja no fos el fruit del treball sinó de la manipulació fraudulenta dels diners dels altres, sobretot si es tracta de diners públics de tots.
Moltes d’aquestes actuacions fraudulentes estan tipificades pel codi penal i cauen sota el pes de la llei, que els jutges tenen l’obligació d’intentar aplicar, quan poden. Ara bé, els meandres sinuosos de la maquinària judicial no ho arreglaran tot. No hi haurà una justícia reparadora omnipotent que, per ella sola, torni al seu lloc el respecte de les regles del joc. Els tribunals protagonitzaran algunes escaramusses certament simbòliques i reveladores, però fer prevaldre la justícia –un mínim decent de justícia-- és un afer de tots els ciutadans, de vostè i jo, de la gent corrent, de la majoria social, que en democràcia s’expressa a les urnes pel que fa als representats que l’han de governar amb aquell mínim de decència, un mínim que sigui inimputable i demostrat.
Cadascun dels integrants de la llarga i renovada llista d’imputats d’aquests últims temps ho està per casos concrets diferents, però tots tenen un denominador comú: haver-se apropiat –presumptament—de diners públics que havien de servir per no tancar quiròfans de la Seguretat Social, per no disminuir el nombre de mestres de les escoles, per acabar obres públiques, per mantenir les pensions de jubilació, per pagar l’atenció social dels geriàtrics i altres serveis i equipaments públics, els quals s’han vist retallats sense miraments a la mateixa velocitat que alguns s’enriquien de la mateixa manera, sense miraments, com si fer negocis ja no fos el fruit del treball sinó de la manipulació fraudulenta dels diners dels altres, sobretot si es tracta de diners públics de tots.