Un atac a la dignitat

El camí que ens ha portat fins aquí, fins al 20 de setembre del 2017, ha estat llarg, esgotador, complex ... Ho hem reflectit amb multitud de veus, amb pluralitat, i amb la vocació d'oferir als lectors tota la informació possible, amb tot el rigor del qual érem capaços. Amb la voluntat que el ciutadà disposés de les dades imprescindibles perquè formés la seva pròpia opinió. Els cinc anys de eldiario.es i de Catalunya Plural coincideixen amb l'època en què aquest camí s'ha fet més intens. I l'hemeroteca reflecteix l'esforç per anteposar el periodisme a qualsevol altre propòsit a l'hora d'explicar el procés polític que vivia Catalunya. Amb una mirada polièdrica, des de Barcelona, des de Madrid i la resta d'Espanya. Com un dels pocs ponts que seguien en peu.

I hem arribat al 20 de setembre. El dia en què el periodisme és més necessari que mai. Amb notícies per explicar el que està passant i amb una opinió clara i contundent per dir que les mesures repressives ordenades pel Govern del PP són un atemptat contra la democràcia. Contra les llibertats. Un abús de poder, una equivocació de tal magnitud, que amaga les cadenes d'errors comeses per totes les parts fins aquest moment. Però és, per sobre de tot, un nou acte d'agressió a la dignitat de la majoria dels catalans, que s'identifica amb les seves institucions. Que més enllà de si defensa o no la independència, se sent part d'una nació que mereix ser respectada.

I aquest és, de nou, el gran error del Partit Popular, de la dreta espanyola. La falta de respecte. La recollida de signatures contra l'Estatut que va derivar en una campanya de catalanofòbia va ser, abans de res, un atac a la dignitat col·lectiva. Aquella ofensiva va culminar amb una sentència del Tribunal Constitucional que va fulminar l'Estatut votat pels catalans. El Partit Popular va argumentar que era resultat del funcionament de la justícia. Però llavors, com ara, sabem que l'actuació dels tribunals és conseqüència d'una política que somia amb la derrota definitiva de les aspiracions de Catalunya. El resultat de negar-se a reconèixer la realitat nacional que sent la majoria social a Catalunya; d'anteposar la força al diàleg.

I així hem arribat al 20 de setembre del 2017. Amb alts càrrecs de la Generalitat detinguts. Amb guàrdies civils a les seus de les Conselleries. Amb protestes als carrers. Amb un intent d'humiliació que no només afecta els que legítimament defensen la independència, sinó que ens afecta a tots els que creiem en els valors de la democràcia i la llibertat. La perspectiva històrica situarà les responsabilitats de cada un en aquest llarg camí, però avui el que està en joc són els drets fonamentals. A Catalunya i a Espanya. Des del periodisme, ho expliquem. I, des dels nostres valors, alcem la veu contra la repressió i en favor del diàleg.

El camí que ens ha portat fins aquí, fins al 20 de setembre del 2017, ha estat llarg, esgotador, complex ... Ho hem reflectit amb multitud de veus, amb pluralitat, i amb la vocació d'oferir als lectors tota la informació possible, amb tot el rigor del qual érem capaços. Amb la voluntat que el ciutadà disposés de les dades imprescindibles perquè formés la seva pròpia opinió. Els cinc anys de eldiario.es i de Catalunya Plural coincideixen amb l'època en què aquest camí s'ha fet més intens. I l'hemeroteca reflecteix l'esforç per anteposar el periodisme a qualsevol altre propòsit a l'hora d'explicar el procés polític que vivia Catalunya. Amb una mirada polièdrica, des de Barcelona, des de Madrid i la resta d'Espanya. Com un dels pocs ponts que seguien en peu.

I hem arribat al 20 de setembre. El dia en què el periodisme és més necessari que mai. Amb notícies per explicar el que està passant i amb una opinió clara i contundent per dir que les mesures repressives ordenades pel Govern del PP són un atemptat contra la democràcia. Contra les llibertats. Un abús de poder, una equivocació de tal magnitud, que amaga les cadenes d'errors comeses per totes les parts fins aquest moment. Però és, per sobre de tot, un nou acte d'agressió a la dignitat de la majoria dels catalans, que s'identifica amb les seves institucions. Que més enllà de si defensa o no la independència, se sent part d'una nació que mereix ser respectada.