Carta pel 26J des del moviment veïnal: les persones al centre del sistema

Ja som en plena campanya electoral una altre vegada: qui ho diria! Fa quatre dies érem al carrer fent palès els atropellaments de diferents drets socials, laborals i democràtics i ara torna a començar el festival.

Certament ens tornen a parlar de propostes que ja han estat transformades en lleis, decrets i altres, en anteriors legislatures i ara en les tornen a oferir com a salvació. És lamentable veure aquest panorama, sobretot tenint en compte que encara que les xifres macroeconòmiques parlin de millora, hem deixat moltes persones en el camí, i un paisatge marcat per una gran desigualtat entre la població. La pobresa, les desigualtats, l'exclusió social, i l'atur ja són paraules que sembla que les tenim molt escoltades al nostre cervell i al nostre ideari. Tant és així que solament semblen mots i no situacions esgarrifoses davant de les quals la nostre societat hauria d'estar compromesa per a superar-les.

Resulta totalment paradoxal que fa uns anys ha entrat una crisi financera, una de social i una altre d'econòmica, i fruit de cadascuna d'elles, les parts més ferides de gravetat han estat les classes baixes i mitjanes, donant com a resultat una gran retallada dels seus recursos disponibles i nivell de vida; la pèrdua d'ingressos i de feina; la pèrdua de les llars, i en altres casos, la pèrdua de la vida, malgrat quedar-se amb un deute – impagable segurament- per a sempre.

En contrast, tenim una classe més reduïda que reuneix una capacitat major de capital i que ha estat aliena a qualsevol de les tres crisi esmentades. Potser ja ha arribat l'hora de cercar l'antídot perquè aquesta minoria que continua aglutinant més capital i poder , comenci a deixar -se alguna ploma en aquest camí espinós per les persones mortals, i puguem repartir les càrregues del sistema.

Així que, com estem en un nou període electoral, cal que afinem en allò que demanem, més enllà de la propostes concretes. Cal compromís, fermesa i acció. Compromís en l'acció social. Fermesa en l'aplicació de les lleis. Acció en la lluita contra la corrupció i també contra les persones corruptores. La resta tot és més senzill: necessitem recuperar tots els drets suspesos, llibertats perdudes i drets laborals caiguts en les diferents reformes. En definitiva: cal posar les persones al centre de la construcció d'una societat més justa, igualitària i plural.

Dit tot això, hem de saber que està en les nostres mans poder transformar els nostres anhels i somnis en realitats. Ara bé, hem de tenir molt clar que haurem d'aplicar-nos també el compromís amb l'acció social; la fermesa pel canvi i l'acció en les diferents lluites, si volem conquerir allò que ens prometen en aquesta cita electoral.

Ja som en plena campanya electoral una altre vegada: qui ho diria! Fa quatre dies érem al carrer fent palès els atropellaments de diferents drets socials, laborals i democràtics i ara torna a començar el festival.

Certament ens tornen a parlar de propostes que ja han estat transformades en lleis, decrets i altres, en anteriors legislatures i ara en les tornen a oferir com a salvació. És lamentable veure aquest panorama, sobretot tenint en compte que encara que les xifres macroeconòmiques parlin de millora, hem deixat moltes persones en el camí, i un paisatge marcat per una gran desigualtat entre la població. La pobresa, les desigualtats, l'exclusió social, i l'atur ja són paraules que sembla que les tenim molt escoltades al nostre cervell i al nostre ideari. Tant és així que solament semblen mots i no situacions esgarrifoses davant de les quals la nostre societat hauria d'estar compromesa per a superar-les.