El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Artur Mas no tan sols ha perdut el plebiscit del seu gir estratègic independentista sinó que ara patirà de valent per a governar el país. La voluntat d’un poble, amb més ganes de votar que mai, ha decidit estirar-li les orelles d’una manera punyent. La manifestació de la Diada ha estat un miratge a hores d’ara difícil de pair. Després del 25N, CiU representa una part encara més petita de Catalunya. El Govern dels millors ha tret gairebé els pitjors resultats de CiU i, el més important, amb una reculada a l’àrea metropolitana de Barcelona que caldrà estudiar a fons, ja que sense l’hegemonia al rovell de l’ou del país difícilment és pot construir una majoria social favorable a la independència.
En els propers dies, amb l’anàlisi acurada de les dades, caldrà estar atent a les valoracions de Josep Antoni Duran i Lleida. La convocatòria electoral en clau plebiscitària i identitària tan sols ha servit per a engreixar l’independentisme d’ERC i l’antinacionalisme català de Ciutadans, aquest a espatlles del PSC. Duran pot passar factura al pinyol convergent (Oriol Pujol, Felip Puig, Quico Homs...) i posar el dit a la nafra d’un lideratge, el d’Artur Mas, a hores d’ara més afeblit que mai. El somni d’Ítaca s’esvaneix i la nau convergent ha quedat embarrancada a la Sicília de les bandositats mafioses.
El fracàs de CiU no pot amagar la patacada del PSC (ull al resultat de la ciutat de Barcelona!) i la necessitat urgent de refundar-se en un nou escenari marcat pel sobiranisme i la lluita contra les retallades. La proposta de reformar la Constitució per tal d’introduir el dret a decidir dels catalans (la clau de la caixa i de la casa) pot representar la via de sortida de l’atzucac actual amb el suport d’una majoria aclaparadora al Parlament, que pot sumar fins a 107 diputats.
L’augment d’un terç dels diputats d’ICV-EUiA (amb la recuperació de l’escó per Lleida) i l’entrada de les CUP al Parlament situen, més enllà del debat identitari, el rebuig a les polítiques d’austeritat fiscal i de retallades socials indiscriminades. Amb el resultat electoral d’aquest diumenge, l’augment del 66% de les taxes universitàries no s’hagués produït.
Després de setmanes de parlar de la sobirania ara toca, de manera prioritària, parlar del govern. Mas no ho tindrà fàcil després d’haver dinamitat els ponts amb el PP, destrossar al PSC i menystenir ERC. Torna la política i l’art del possible.
Artur Mas no tan sols ha perdut el plebiscit del seu gir estratègic independentista sinó que ara patirà de valent per a governar el país. La voluntat d’un poble, amb més ganes de votar que mai, ha decidit estirar-li les orelles d’una manera punyent. La manifestació de la Diada ha estat un miratge a hores d’ara difícil de pair. Després del 25N, CiU representa una part encara més petita de Catalunya. El Govern dels millors ha tret gairebé els pitjors resultats de CiU i, el més important, amb una reculada a l’àrea metropolitana de Barcelona que caldrà estudiar a fons, ja que sense l’hegemonia al rovell de l’ou del país difícilment és pot construir una majoria social favorable a la independència.