Cinc milions d’euros públics per a la curta Avinguda Pau Casals

La decisió anunciada per l’Ajuntament de Barcelona de dedicar l’elevada suma de 4,7 milions d’euros a unes obres parcials de millora de les voreres a la curta Avinguda Pau Casals, epicentre de botigues de luxe entre la plaça Francesc Macià i el Turó Park, m’ha fet pensar en l’inesperat fenomen de les protestes ciutadanes al barri de Gamonal, a Burgos, contra la l’acord municipal de dedicar 8 milions d’euros a construir-hi un bulevar que els veïns consideren innecessari en temps de retallades en tots els altres serveis públics.

Els 4,7 milions d’euros destinats per l’Ajuntament barceloní a l’Avinguda Pau Casals no beneficiaran el tram central del reduït passeig, només l’eixamplament de les voreres laterals de les seves dues travessies (amb prou feines 500 metres) i els accessos al pàrquing subterrani que opera en concessió privada a l’empresa Saba. L’Avinguda Pau Casals concentra tradicionalment botigues d’alt standig com Hermes, Dior, Rolex, Furest o Santa Eulàlia (Vuitton, en canvi, l’ha abandonat per concentrar-se al Passeig de Gràcia). En el seu curt radi d’influència hi viu l’alcalde Xavier Trias i hi té la seu corporativa el principal diari i grup de comunicació de la ciutat. Malgrat tot això sumat, la xifra de 4,7 milions d’euros per a la limitada intervenció continua semblant desorbitada, com un luxe conforme al caràcter de la petita avinguda, en temps de retallades en tots els altres serveis públics també aquí.

El nom del barri burgalés de Gamonal s’ha estès en pocs dies molt més enllà de la seva habitual vida apartada per la fermesa de la mobilització dels veïns en contra d’una inversió municipal que consideren discutiblement interessada en el benefici d’una minoria. L’import de la reforma parcial de l’Avinguda Pau Casals ofereix el mateix regust.

L’aparició sobtada del nom de Gamonal als comentaris d’actualitat m’ha fet barrinar durant uns dies sobre què em recordava aquest topònim en algun replec entaforat de la memòria. M’ha costat trobar-ho després de donar-hi voltes insistents, però al capdavall ho he recordat. El coronel Segismundo Casado, després de derrocar el govern legal de la República a Madrid les últimes setmanes de la Guerra Civil, va establir ingenus contactes amb el govern franquista de Burgos per acordar una pau honrosa arran de les anomenades “converses de l’aeròdrom de Gamonal”, a Burgos, on ara s’aixeca el barri en litigi. Van concloure el 25 de març del 1939 sense cap acord i la Guerra Civil en una escabetxada final, aviat farà 75 anys.

La decisió anunciada per l’Ajuntament de Barcelona de dedicar l’elevada suma de 4,7 milions d’euros a unes obres parcials de millora de les voreres a la curta Avinguda Pau Casals, epicentre de botigues de luxe entre la plaça Francesc Macià i el Turó Park, m’ha fet pensar en l’inesperat fenomen de les protestes ciutadanes al barri de Gamonal, a Burgos, contra la l’acord municipal de dedicar 8 milions d’euros a construir-hi un bulevar que els veïns consideren innecessari en temps de retallades en tots els altres serveis públics.

Els 4,7 milions d’euros destinats per l’Ajuntament barceloní a l’Avinguda Pau Casals no beneficiaran el tram central del reduït passeig, només l’eixamplament de les voreres laterals de les seves dues travessies (amb prou feines 500 metres) i els accessos al pàrquing subterrani que opera en concessió privada a l’empresa Saba. L’Avinguda Pau Casals concentra tradicionalment botigues d’alt standig com Hermes, Dior, Rolex, Furest o Santa Eulàlia (Vuitton, en canvi, l’ha abandonat per concentrar-se al Passeig de Gràcia). En el seu curt radi d’influència hi viu l’alcalde Xavier Trias i hi té la seu corporativa el principal diari i grup de comunicació de la ciutat. Malgrat tot això sumat, la xifra de 4,7 milions d’euros per a la limitada intervenció continua semblant desorbitada, com un luxe conforme al caràcter de la petita avinguda, en temps de retallades en tots els altres serveis públics també aquí.