Les CUP i l'hora de la veritat a Catalunya

El dilema a què s'enfronten les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) és dels que fan història. Història de Catalunya, sens dubte. Han de decidir si investeixen o no a Artur Mas com a president de Catalunya. I no és una qüestió nominal. En la figura del President descansa la pedra angular de tot el 'Procés' tal com l'hem conegut fins ara.

Junts pel Sí que és una creació personal d'Artur Mas, i de la cúpula de Convergència, amb el doble objectiu d'emmascarar la derrota que pronosticaven les enquestes si acudien a les eleccions amb les seves sigles i aconseguir els escons suficients per garantir la reelecció del President. Aquestes eren les dues condicions imprescindibles per aconseguir la refundació de Convergència, llastada per la corrupció i les retallades. L'acumulació de forces independentistes en una sola llista permetia evidenciar el plebiscit, el referèndum que l'Estat prohibia. Així ho han entès els seus 1.620.973 votants (el 39.54%), però aquest no era l'únic objectiu.

Artur Mas és el principal patrimoni polític de Convergència i, en conseqüència, la seva salvació política és una qüestió de 'vida o mort’ per al partit. Artur Mas està obligat a escometre tot el que estigui a les seves mans per ser President. Així va ser quan va plantejar la disjuntiva a ERC i a les entitats sobiranistes entre 'llista única' o eleccions. Així va ser quan va acceptar la insòlita posició d'anar quart a la candidatura. Així és ara, quan tota la maquinària de CDC s'ha posat en marxa per pressionar les CUP. I de la pressió a l'extorsió existeix només un pas quan el plantejament que s'imposa en les xarxes socials és “o Artur Més és President o s'acaba el Procés”.

El desenllaç de les eleccions del 27-S ha resultat endimoniat per Junts pel Sí i, també, per les CUP. La candidatura de CDC, ERC, dissidents d'Unió i del PSC i les entitats sobiranistes aspirava a la majoria absoluta, o, com a mínim, als escons suficients que permetés investir Artur Mas amb l'abstenció de les CUP. Però no ha estat així. Els 62 escons obliguen al partit que encapçala Antonio Baños a votar afirmativament a la investidura. O a impedir el seu nomenament. No hi ha escapatòria.

El Procés ha estat impulsat des de la ciutadania. Ha estat un moviment social al qual s'han sumat les elits nacionalistes. Per això és un immens error identificar la 'revolta catalana' amb Artur Mas. Però sí que és cert que Mas i el seu partit han demostrat una extraordinària capacitat d'adaptació per utilitzar els instruments polítics, econòmics i mediàtics del Govern a l'hora d'imposar el seu discurs únic, hegemònic.

Junts Pel Sí, i la presidència d'Artur Mas, és la clau de tota aquesta estratègia. La clau del sistema. I, paradoxalment, la clau la té les CUP, que porten vint anys construint el seu projecte a favor de la independència de Catalunya, però, també, combatent el sistema que encarna Artur Mas, la cúpula de Convergència i tot un entramat d'interessos que monopolitzen el poder a Catalunya. Per això el seu dilema ara és colossal.

Els representants de la CUP s'han imposat el silenci fins a la seva assemblea del 8 d'octubre. Abans han deixat sobre la taula algunes propostes tan 'originals' com presidències corals o rotatòries. Però en el fons saben, que només tenen dues possibilitats. O apuntalar el sistema de poder actual. O iniciar una veritable 'revolta catalana', que no tingui en compte ni 'el discurs únic', ni 'el president únic'. Que busqui aliances i complicitats amb la majoria social que està a favor del 'dret a decidir' i a favor de la ruptura del status quo, tant el d'Espanya com el de Catalunya. Per això ha arribat l'hora de la veritat per la coherència de les CUP. I per a Catalunya.

El dilema a què s'enfronten les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) és dels que fan història. Història de Catalunya, sens dubte. Han de decidir si investeixen o no a Artur Mas com a president de Catalunya. I no és una qüestió nominal. En la figura del President descansa la pedra angular de tot el 'Procés' tal com l'hem conegut fins ara.

Junts pel Sí que és una creació personal d'Artur Mas, i de la cúpula de Convergència, amb el doble objectiu d'emmascarar la derrota que pronosticaven les enquestes si acudien a les eleccions amb les seves sigles i aconseguir els escons suficients per garantir la reelecció del President. Aquestes eren les dues condicions imprescindibles per aconseguir la refundació de Convergència, llastada per la corrupció i les retallades. L'acumulació de forces independentistes en una sola llista permetia evidenciar el plebiscit, el referèndum que l'Estat prohibia. Així ho han entès els seus 1.620.973 votants (el 39.54%), però aquest no era l'únic objectiu.