La CUP es talla les ales a Europa

Ha estat, per mi, una de les notícies pitjors dels darrers dies: La CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions europees. Javier López, cap de la llista del PSC a aquestes eleccions, i Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament català, han estat dos dels polítics les intervencions dels quals m’han agradat pel que fa a la rèplica a la política d’austeritat que ens ha imposat Europa i ens ha fet malbé el país (entengueu-ho com Catalunya o Espanya, tant li fa!).

A Javi López l’he vist a pocs metres, enfilat a un banc del passeig de Gràcia, a Barcelona, denunciant aquesta política i la seva impulsora principal, Angela Merkel, en un acte de la Joventut Socialista de Catalunya. Quim Arrufat va enregistrar, a finals del 2012, un impecable vídeo, amb una carta de cinc minuts adreçada en alemany a la canceller, amb frases com: “Volem una Europa dels pobles lliures, dels drets socials, de les llibertats civils, de la solidaritat amb la resta del món i plenament democràtica. I construirem aquesta Europa, costi el que costi”.

Jo vull la mateixa Europa que Arrufat reclama en aquest vídeo. Per això em dol que hagi renunciat –ell i el seu grup polític- a intentar construir-la des de les pròpies institucions europees.

Vaig parlar fa uns dies amb Sabino Cuadra, diputat d’Amaiur al Congrés espanyol, i tampoc compartia la decisió de la CUP.

Probablement, aquesta decisió sigui coherent amb la trajectòria d’aquesta formació. Quan en un dels girs gramaticals adoptats per Artur Mas per no parlar d’independència, va reclamar una “Catalunya, nou Estat d’Europa”, els de la CUP se’n van distanciar perquè no els agrada aquesta Europa neoliberal i agenollada davant dels mercats econòmics i financers.

Però aquesta coherència es tenyeix d’impotència quan es renuncia a canviar-la des de dins. És evident que Merkel no rectificarà per més vídeos benintencionats que li facin arribar. El juliol de 2012, el cantant Alejo Stivel n’hi va portar un altre, personalment, a Berlín, en forma de CD, amb una versió dedicada a ella del tema “Ojalá”, de Silvio Rodríguez, i la va deixar a la recepció de la cancelleria.

Al final del seu vídeo, Quim Arrufat saluda “el poble alemany que resisteix també a la dictadura financera”. M’hauria agradat que aquesta salutació i solidaritat s’hagués pogut expressar compartint escons radicals i anti-austericides al Parlament europeu.

O construïm Europa o ens la construeixen. O ens la destrueixen, com vénen fent des de fa massa temps.

Ha estat, per mi, una de les notícies pitjors dels darrers dies: La CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions europees. Javier López, cap de la llista del PSC a aquestes eleccions, i Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament català, han estat dos dels polítics les intervencions dels quals m’han agradat pel que fa a la rèplica a la política d’austeritat que ens ha imposat Europa i ens ha fet malbé el país (entengueu-ho com Catalunya o Espanya, tant li fa!).

A Javi López l’he vist a pocs metres, enfilat a un banc del passeig de Gràcia, a Barcelona, denunciant aquesta política i la seva impulsora principal, Angela Merkel, en un acte de la Joventut Socialista de Catalunya. Quim Arrufat va enregistrar, a finals del 2012, un impecable vídeo, amb una carta de cinc minuts adreçada en alemany a la canceller, amb frases com: “Volem una Europa dels pobles lliures, dels drets socials, de les llibertats civils, de la solidaritat amb la resta del món i plenament democràtica. I construirem aquesta Europa, costi el que costi”.