La declaració de Mas, una qüestió de fe

Després de gairebé cinc hores de compareixença, Artur Mas és una qüestió de fe. El president de la Generalitat reconeix que és el fill polític de Jordi Pujol, però mai va saber res de la seva evasió fiscal, ni de la fortuna amassada, i exhibida, per alguns dels seus fills. Ni el tràfic d'influències d'un d'ells, Oriol Pujol, imputat pel cas de l' ITV. Els indicis sobre la implicació de CDC en el cas Palau són aclaparadors, però l'home que va tenir, i té, tot el poder al partit tampoc sap res. Lluís Prenafeta i Macià Alavedra feien negocis a l'ombra de la Generalitat. Artur Mas els coneixia a ells, però no les seves obres. “ No ho sabia ” va repetir de forma recurrent davant la comissió del Parlament que investiga el cas Pujol. Aquesta va ser la resposta del polític clau de governs de Jordi Pujol i de CDC.

Artur Mas va construir ahir davant els diputats el relat d'un polític, d'un President, dedicat al país, aliè als casos de corrupció, al tràfic d'influències, al finançament il·legal del seu partit. Artur Mas va portar sovint les seves respostes al terreny personal, el de la honestedat individual. Els partits de l'oposició, ERC inclosa, van escriure el revers del relat a través de les seves preguntes. Va emergir una època d'ombres en l'era del pujolisme, amb un reguitzell de casos i noms carregats de sospites. El contrast d'aquests dos mons, va portar als diputats a preguntar si estaven davant d'un cas de connivència o de negligència a l'hora de no detectar la corrupció de l'entorn.

Un cop més el President va donar mostres d'una habilitat i intel·ligència política molt notable i va superar les que van ser possiblement les cinc hores més difícils de la seva carrera. Costa imaginar que un polític d’aquesta talla no descobrís el que passava al seu entorn. Creure o no creure a Artur Mas és , doncs, una qüestió de fe. I el temps xifrarà el nombre de catalans que segueixen abraçant la fe en el President. Però més enllà del contingut de la compareixença, el Parlament va viure ahir gairebé cinc hores d'exercici democràtic, amb un president de Govern responent davant els parlamentaris sobre possibles casos de corrupció.

Després de gairebé cinc hores de compareixença, Artur Mas és una qüestió de fe. El president de la Generalitat reconeix que és el fill polític de Jordi Pujol, però mai va saber res de la seva evasió fiscal, ni de la fortuna amassada, i exhibida, per alguns dels seus fills. Ni el tràfic d'influències d'un d'ells, Oriol Pujol, imputat pel cas de l' ITV. Els indicis sobre la implicació de CDC en el cas Palau són aclaparadors, però l'home que va tenir, i té, tot el poder al partit tampoc sap res. Lluís Prenafeta i Macià Alavedra feien negocis a l'ombra de la Generalitat. Artur Mas els coneixia a ells, però no les seves obres. “ No ho sabia ” va repetir de forma recurrent davant la comissió del Parlament que investiga el cas Pujol. Aquesta va ser la resposta del polític clau de governs de Jordi Pujol i de CDC.

Artur Mas va construir ahir davant els diputats el relat d'un polític, d'un President, dedicat al país, aliè als casos de corrupció, al tràfic d'influències, al finançament il·legal del seu partit. Artur Mas va portar sovint les seves respostes al terreny personal, el de la honestedat individual. Els partits de l'oposició, ERC inclosa, van escriure el revers del relat a través de les seves preguntes. Va emergir una època d'ombres en l'era del pujolisme, amb un reguitzell de casos i noms carregats de sospites. El contrast d'aquests dos mons, va portar als diputats a preguntar si estaven davant d'un cas de connivència o de negligència a l'hora de no detectar la corrupció de l'entorn.