La Diada és de tots, la independència és de tots

D’ençà la recuperació de la democràcia els catalans tenim per costum sortir al carrer per commemorar la Diada de l’11 de Setembre. És un bon costum de vitalitat ciutadana. Enguany els partits polítics i les institucions que ens representen més o menys a través del nostre dret a decidir a les urnes han cedit la iniciativa a una Assemblea Nacional Catalana, la qual ha convocat la cadena humana per la independència. El tracte rebut de manera continuada pels governs de Madrid ho justifica àmpliament, però l’Assemblea Nacional Catalana no pot posar la mobilització de tots al servei del nacionalisme conservador que governa la Generalitat.

La quantitat de participants a la cadena humana d’aquest 11 de Setembre no pot ser utilitzada per avalar la política d’un govern català que s’ha distingit per aplicar-nos amb el mateix zel que el PP les retallades socials de tota mena. Catalunya existeix com a nació perquè històricament va saber particularitzar-se amb polítiques innovadores gràcies a la pressió del moviment popular, no pas a la clarividència de les classes dirigents catalanes, aliades de facto amb els ressorts més reaccionaris de l’Estat espanyol.

Avui vivim a una Catalunya retallada, aturada laboralment, empobrida en drets i en serveis, enganyada per la involució conservadora i no només per Madrid. Arribar a ser independents d’Espanya sense ser-ho de les polítiques conservadores catalanes no resol absolutament res, més enllà del color de la bandera de cada nacionalisme. Les banderes i les nacions no són només un sentiment al marge d’allò que recobreixen en l’administració pública del dia a dia. Per posar un exemple, la Llei d’Estabilitat Pressupostària, aprovada sobiranament pel Parlament de Catalunya el maig del 2012, decideix satisfer en primer lloc els compromisos del govern de la Generalitat amb els bancs i, si queden diners, amb els ciutadans i els serveis públics a bastament retallats.

Per això volem ser independents de l’increment accelerat de desigualtats, volem ser independents d’aquells que han convertit la crisi d’uns banquers en la crisi de la societat per rescatar els banquers amb diners públics, d’aquells que han estès la precarietat per incrementar els beneficis de les grans empreses i d’aquells que retallen i afavoreixen l‘abús en augment de les elits, siguin de la bandera i la nacionalitat que siguin, inclosa la nostra. L’11 de Setembre també és això i és de tots, la independència també és això i és de tots.