L'hora de les responsabilitats

Leer versión en castellano

És l'hora de les responsabilitats. La decisió de convocar eleccions quan encara no s’havia complert la meitat de la legislatura representava assumir una greu responsabilitat política. I molt més si aquesta convocatòria es feia amb el propòsit d’iniciar un procés d’independència i es demanava una majoria excepcional. Era, en el fons, jugar al tot o res. Si el president de la Generalitat s'erigeix com a intèrpret de la voluntat del poble i l’electorat no li dóna aquesta confiança, queda en una posició d’extrema debilitat. Amb l'agreujant que el país es troba en mig d’una greu crisi econòmica.

El president de la Generalitat, Artur Mas, la coalició que li dóna suport i els mitjans de comunicació que han jugat a esperonar aquesta estratègia han d’assumir les seves responsabilitats. La temerària convocatòria d’eleccions anticipades ha perjudicat Catalunya en l’àmbit econòmic perquè s’ha perdut un temps preciós en la lluita contra la crisi. I s’ha retrocedit en les aspiracions de Catalunya. La debilitat de la presidència de la Generalitat és també la debilitat de Catalunya a l’hora de negociar amb l’Estat espanyol. El procés que havia de reforçar Catalunya davant de l'Estat ha aconseguit tot el contrari.

La decisió del president Artur Mas ha posat Catalunya en risc de confrontació. Només la maduresa i el civisme de la societat catalana han evitat la tensió social que algunes actituds polítiques i mediàtiques propiciaven. Els ciutadans han decidit respondre a les urnes al que era una greu irresponsabilitat institucional. El Parlament reflecteix la pluralitat de Catalunya, i això és positiu, però a la vegada fa encara més difícil la governabilitat del país.

Ara sabem quina és la voluntat del poble. No és la de tenir un messies que el porti a la terra promesa, sinó la de tenir un Parlament que reflecteixi l'apassionant diversitat del país. Amb un percentatge molt alt de diputats sobiranistes, però també amb una notable presència de diputats que defensen diferents nivells de relació amb Espanya. I en l'eix dreta-esquerra també estan representats tots els colors del ventall polític que podem trobar en qualsevol país europeu.

CiU queda molt debilitada a l’hora de liderar la reivindicació del dret a decidir, una aspiració que és majoritària a la societat catalana. Per tant, els partits que estan a favor que els catalans puguin decidir el seu futur tenen la responsabilitat d’articular una alternativa perquè aquest procés no s’esvaeixi. De la mateixa manera, el nou Parlament té una notable presència progressista i, per tant, Catalunya hauria de revisar les polítiques que CiU i PP han aplicat durant els dos últims anys.

Artur Mas, i tot l’entorn polític i mediàtic que ha esperonat la seva estratègia, han jugat al tot o res. Demanaven una majoria excepcional per conquistar un somni, però molts electors han entès que el que es pretenia era només un instrument de poder. Artur Mas va passar un dia per l’altre d’un objectiu purament econòmic com el pacte fiscal a un altre tan èpic com el viatge a Ítaca. I a l’hora de l'épica té molta més credibilitat ERC, que durant molts anys defensava la independència en solitari.

Catalunya ha demostrat que no vol lideratges messiànics. Mas demanava el tot, i els electors li han donat una victòria amb sabor de derrota i una lliçó de pluralitat democràtica. És l'hora de les responsabilitats.

Leer versión en castellano

És l'hora de les responsabilitats. La decisió de convocar eleccions quan encara no s’havia complert la meitat de la legislatura representava assumir una greu responsabilitat política. I molt més si aquesta convocatòria es feia amb el propòsit d’iniciar un procés d’independència i es demanava una majoria excepcional. Era, en el fons, jugar al tot o res. Si el president de la Generalitat s'erigeix com a intèrpret de la voluntat del poble i l’electorat no li dóna aquesta confiança, queda en una posició d’extrema debilitat. Amb l'agreujant que el país es troba en mig d’una greu crisi econòmica.