Els suports a Can Piella no aturen el desallotjament

“Grupo Alcaraz | Promociones immobiliarias y Naves industriales. Tres generaciones ofreciendo calidad y tratos personalizados...” o “Can Piella som un col·lectiu que compartim uns valors com la llibertat o l'autonomia, buscant alternatives al sistema de dominació. La nostra forma d'aplicar-los...”

Entre aquests dos començaments de discurs extrets del Google s'enfronten dos mons desiguals i antagònics. Si em demanessin que triés d'antuvi aquells que em semblen més interessants, més humanistes, més directes i clars no tinc cap dubte: uns ajuden a viure i els altres s'ajuden a si mateixos.

Uns tenen causes obertes per requalificacions i màfies constructores i els altres tenen causa oberta per ocupar una masia buida i obrir-la a tothom. Uns tenen per amics els lobbies de poder i han incorporat una banda sonora de grues i camions i els altres tenen una pila de gent gran i jove que treballen horts, tenen cura de gallines, organitzen menjars, fan música i poesia. Uns promouen un model d'especulació i els altres d'autogestió. I no hauria d'afegir res més, però és tan clar que uns ens han ficat en un bon embolic i els altres molesten tan poc que no s'entén per què uns segueixen molt tranquils i cinc dels altres són detinguts amb un cordó policial exagerat, desmesurat i ridícul.

Aquí no hi ha bons ni dolents, aquí hi ha un monstre empresarial i una petita mosca collonera amb un model de desenvolupament cooperatiu, sostenible i humà que treballa sense diners i comparteix recursos amb altres col·lectius, associacions, etc.

Un dels nois que han fet baixar avui al matí de l'estructura de 18 metres que havien construït per dificultar el desallotjament als Mossos d'Esquadra es diu Boris i fa 5 dies m'ajudava en un recital de la Setmana de Poesia de Barcelona, 50 anys sense Carmen Amaya, que es va celebrar a la plaça del Raspall, a vessar de gent, paios i gitanos, nens i vells, poetes, músics i balladors. Allà hi havia dues taules plenes de llibres sobre gitanos, de poesia, de filosofia, que va muntar la llibreria Aldarull-la llibertària i la llibreria Taifa, i en Boris, ser lluminós, venia llibres, regalava somriures i en provocava d'altres.

Avui no han pogut obrir la llibreria, tots estaven a Can Piella.



“Grupo Alcaraz | Promociones immobiliarias y Naves industriales. Tres generaciones ofreciendo calidad y tratos personalizados...” o “Can Piella som un col·lectiu que compartim uns valors com la llibertat o l'autonomia, buscant alternatives al sistema de dominació. La nostra forma d'aplicar-los...”

Entre aquests dos començaments de discurs extrets del Google s'enfronten dos mons desiguals i antagònics. Si em demanessin que triés d'antuvi aquells que em semblen més interessants, més humanistes, més directes i clars no tinc cap dubte: uns ajuden a viure i els altres s'ajuden a si mateixos.