Estem igual de diferents

Ara mateix, amb prop del cent per cent escrutat, ens trobem que els partits de principis independentistes (ERC + CUP) sumats amb el sobiranisme d’última hora de convergència i unió, ni tan sols no supera –o supera per molt poc- els resultats de la composició del darrer parlament de catalunya (ERC + SI + CiU). L’enfonsament de les expectatives de Convergència i Unió, tot i guanyar les eleccions, ha arrossegat a la baixa els resultats de les forces que, en principi, havien d’empènyer fort per començar a posar fil a l’agulla per anar cap a la independència. Això és el que hi ha. És evident que la suma de diputats favorables a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació és gran. I encara més si hi sumem ICV-EuiA. Ara mateix serien més o menys 90 diputats, dels cent trenta-cinc del parlament català. La pregunta clau és, doncs, on han marxat els vots de CiU? El president Mas demanava fa pocs dies que li prestessin “vots”. No recordava que el seu mateix partit ja va demanar aquest préstec fa dos anys. Molts dels votants del 2010 han cancel.lat el crèdit. Cal que el president Mas s’ho repensi. El sobiranisme no està millor que ahir, però tampoc està pitjor. Està igual. Més o menys, amb els mateixos diputats. No hi ha hagut tsunami independentista. Els votants s’han traspassat d’una sigla a una altra, de CiU a ERC, però no hi hagut un augment significatiu. Es tracta de saber si es continua el procés. I es veurà ben aviat: Només caldrà esperar a comprovar si CiU vol governar amb ERC. El president Mas, en el moment de reconèixer que els resultats se li han quedat curts, ha admès que liderarà el govern però que necessitarà la corresponsabilització d’altres forces. Ens ho mirarem molt de prop. Sobretot a l’hora d’interpretar què està demanant exactament. És clar, però, que, tal com es sospitava, no tota la gent que es va manifestar el passat onze de setembre, ha votat el 25-N en el mateix sentit, en el sentit del lema que es va cridar aquell dia. És una bona lliçó per a tothom.

Ara mateix, amb prop del cent per cent escrutat, ens trobem que els partits de principis independentistes (ERC + CUP) sumats amb el sobiranisme d’última hora de convergència i unió, ni tan sols no supera –o supera per molt poc- els resultats de la composició del darrer parlament de catalunya (ERC + SI + CiU). L’enfonsament de les expectatives de Convergència i Unió, tot i guanyar les eleccions, ha arrossegat a la baixa els resultats de les forces que, en principi, havien d’empènyer fort per començar a posar fil a l’agulla per anar cap a la independència. Això és el que hi ha. És evident que la suma de diputats favorables a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació és gran. I encara més si hi sumem ICV-EuiA. Ara mateix serien més o menys 90 diputats, dels cent trenta-cinc del parlament català. La pregunta clau és, doncs, on han marxat els vots de CiU? El president Mas demanava fa pocs dies que li prestessin “vots”. No recordava que el seu mateix partit ja va demanar aquest préstec fa dos anys. Molts dels votants del 2010 han cancel.lat el crèdit. Cal que el president Mas s’ho repensi. El sobiranisme no està millor que ahir, però tampoc està pitjor. Està igual. Més o menys, amb els mateixos diputats. No hi ha hagut tsunami independentista. Els votants s’han traspassat d’una sigla a una altra, de CiU a ERC, però no hi hagut un augment significatiu. Es tracta de saber si es continua el procés. I es veurà ben aviat: Només caldrà esperar a comprovar si CiU vol governar amb ERC. El president Mas, en el moment de reconèixer que els resultats se li han quedat curts, ha admès que liderarà el govern però que necessitarà la corresponsabilització d’altres forces. Ens ho mirarem molt de prop. Sobretot a l’hora d’interpretar què està demanant exactament. És clar, però, que, tal com es sospitava, no tota la gent que es va manifestar el passat onze de setembre, ha votat el 25-N en el mateix sentit, en el sentit del lema que es va cridar aquell dia. És una bona lliçó per a tothom.