Fumata blanca? No!

El Parlament català ha aprovat la proposta de desconnexió d'Espanya, però continuem sense Govern. Bé, en tenim un en funcions -el de la legislatura passada-, perquè a la primera sessió d'investidura d'aquesta legislatura, Artur Mas -el candidat proposat com a possible president per Junts Pel Sí- no va aconseguir els vots necessaris i va haver de deixar-ho per a la convocatòria següent, com els mals alumnes. 

Ara comença la segona sessió d'investidura, i aquest cop ho té més fàcil, ja que només necessita majoria simple, és a dir, 63 vots. I 62 ja els té assegurats per part dels seus.

Aconseguirà Mas el sí que li falta? Asseguda al meu escó de l'hemicicle, em dic que això és com viure dins d'una novel·la de suspens. I, és clar, segons el meu parer, l'antagonista -antagonista de Catalunya Sí Que Es Pot i d'una part de la ciutadania, la que ha patit les retallades i que abomina de la corrupció- no se n'hauria de sortir. Veurem què passa. El presidenciable s'ha preparat l'examen però fa trampes. Per tal de rascar un vot de la CUP, ofereix una presidència descafeïnada, sotmesa a tres vicepresidències molt potents, al capdavant de les quals hi hauria tres persones d'un tarannà més adient a la CUP. I també ofereix -per dir-ho ras i curt- durar 10 mesos com a president. Comencen les intervencions dels diferents grups parlamentaris. I aquí teniu una minipíndola del que diuen: Arrimadas, de C's: “Senyor Mas, fa el ridícul i el fa fer a Caralunya”. I posa d'exemple el FinantialTimes (és clar!), on titllen la desconnexió de bogeria. Iceta, del PSC: “Senyor Mas, devalua la presidència de la Generalitat”. Rabell, de CatSíQueEsPot: “Amb aquest full de ruta és impossible arribar a la República catalana”. Insisteix en la necessitat d'un referèndum.

Aquí jo faig un parèntesi a risc de resultar anticlimàtica. La ciutadania catalana es troba en un carreró sense sortida. Alguns polítics no volen veure-ho. En Mas, entossudit a ser president d'una legislatura de transició cap a l'estat català, vol ignorar tots els vots que no són decididament independentistes. En Rajoy, entestat a resoldre-ho tot per la via judicial (ja tenim sentència del Tribunal Constitucional anul·lant la pretesa ruptura), que es passa pel folre tots els vots catalans que reclamen un canvi de relació amb Espanya. Doncs, sí que anem bé! 

Espero que els ciutadans i les ciutadanes d’Espanya que siguin conscients del que ens hi juguem el dia 20D votin la clau per resoldre el problema: en Pablo Iglesias, l'únic disposat a fer un referèndum. Ei! Em sentiu? Hi ha algú a l'altre costat?

Després de la digressió, continuo amb el ple i les respostes a Mas.

Garcia Albiol, del PP: Demana calma i explica que ells -el PP- salvaran la ciutadania catalana del desastre. Ha, ha, ha!

Baños, de la CUP: Li diu que votaran no, però que serà un no tranquil.

Marta Rovira, de Junts Pel Sí: Reitera que tenen el mandat democràtic de les urnes per tirar endavant la independència.

Doncs, mira, jo em pensava que la ciutadania ens havia donat un mandat per posar-nos a treballar i resoldre els problemes que els preocupen en el seu dia a dia...

Arribem al clímax de la novel·la: la votació per crida. Un per un, un secretari de la mesa va dient els noms de diputats i diputades, que ens hem d'alçar i verbalitzar el nostre vot perquè tothom el senti.

Mentre espero que em toqui el torn, en algun moment m'inquieto: I si m'equivoco i crido: “sí''? Aix! Interioritzo el NO, no fos cas que, per culpa meva, l'antagonista es convertís en protagonista.

Les previsions es compleixen i el candidat no aconsegueix el 63è vot, el que li donaria la presidència.

Com que he pogut veure les manyagues verbals d'en Mas a en Baños i els cops de cap assertius del de la CUP, surto de l'hemicicle pensant que potser a la tercera anirà la vençuda i el 9 de gener tal vegada sí que tindrem president.

Fora de l'hemicicle m'adono que no sóc l'única diputada amb por d'equivocar-se a la votació. Em tranquil·litza!

El Parlament català ha aprovat la proposta de desconnexió d'Espanya, però continuem sense Govern. Bé, en tenim un en funcions -el de la legislatura passada-, perquè a la primera sessió d'investidura d'aquesta legislatura, Artur Mas -el candidat proposat com a possible president per Junts Pel Sí- no va aconseguir els vots necessaris i va haver de deixar-ho per a la convocatòria següent, com els mals alumnes. 

Ara comença la segona sessió d'investidura, i aquest cop ho té més fàcil, ja que només necessita majoria simple, és a dir, 63 vots. I 62 ja els té assegurats per part dels seus.