Són moltes coses les que estan en joc el proper 26 de juny. Estem davant d'una nova oportunitat per fer avançar les polítiques de canvi, una segona volta per desempatar amb el bipartidisme.
Sens dubte una de les primers reptes que haurà d'afrontar el nou govern és la situació econòmica i la creixent desigualtat que viu la nostra societat, augmentada en els últims anys per les polítiques econòmiques d'austeritat, l'atur i especialment per les reformes laborals del PSOE, i de PP i CDC, que han contribuït enormement a precaritzar encara més el nostre mercat laboral.
Avui a Espanya només el 53,3% de les persones en atur reben una prestació. El nombre d'afiliats a la seguretat social puja menys que fa un any, i l'índex de confiança del consumidor ha caigut en els últims quatre mesos. Dades que confirmen que més enllà dels números que intenta lluir Rajoy a peu de carrer la vida de la gent no arrenca sinó que està plena de dificultats. Ho saben bé els ajuntaments del canvi on cada dia intenten i aconsegueixen en molts casos aturar els desnonaments.
Aquesta situació econòmica té un efecte evident sobre la recaptació de les cotitzacions socials. Com indica CCOO mentre l'afiliació a la seguretat social ha augmentat el 2,81% respecte a l'any anterior en el primer trimestre del 2016, l'increment de les cotitzacions socials s'ha limitat a un 1,55%, un 12,3% menys del que preveien els pressupostos ficticis del PP. Només en el primer trimestre de 2106 2182 milions menys que els comptes trampa de Rajoy. Els baixos salaris, l'ocupació temporal i a temps parcial. Això és la conseqüència de la salvatge reforma laboral del PP i CDC. La guardiola de la seguretat social tornarà a patir aquest 2016.
No contents amb aquesta situació el PP i el seu govern en funcions proposen la bogeria de reduir un punt la cotització social que paguen els empresaris, que suposaria la pèrdua de 3000 milions anuals per finançar les pensions. Estem en mans de piròmans.
Sens dubte si el 26 de juny seguim per aquest camí anem directe al desastre i acabar amb les pensions públiques a Espanya a mitjà termini. En aquesta campanya cal parlar clar, situar prioritats i propostes i des d'en Comú Podem, i la coalició de Podem i IU hem de situar les pensions dels nostres majors en el centre de debat polític.
Necessitem acabar amb la reforma laboral del PP i per això no valen mitges tintes ni acords que aprofundeixen les mateixes polítiques de precarització laborals com l'acord de PSOE i Ciutadans. Per salvar les pensions necessitem acabar la reforma laboral, empènyer a favor de les millores salarials i per tant de la recaptació de les cotitzacions socials i deixar de cavar fent més profund el forat de la precarització laboral que no només afecta els joves sinó també aquelles persones majors de 55 anys que perden la feina. El 26 de juny hem de sortir a guanyar per salvar les pensions.
Són moltes coses les que estan en joc el proper 26 de juny. Estem davant d'una nova oportunitat per fer avançar les polítiques de canvi, una segona volta per desempatar amb el bipartidisme.
Sens dubte una de les primers reptes que haurà d'afrontar el nou govern és la situació econòmica i la creixent desigualtat que viu la nostra societat, augmentada en els últims anys per les polítiques econòmiques d'austeritat, l'atur i especialment per les reformes laborals del PSOE, i de PP i CDC, que han contribuït enormement a precaritzar encara més el nostre mercat laboral.