El Design Museum de Londres acaba de concedir el seu premi d’arquitectura 2016 al model Better Shelter de barracó desmuntable de refugiats, dissenyat per un equip d’arquitectes suecs per a Ikea. Té 17,5 m2 de superfície i arriba en un paquet pla amb les peces, les eines i les instruccions per muntar-lo en quatre hores. Les parets són de polipropilè o plàstic rígid, amb plafons solars per generar llum elèctrica i la base sobreelevada uns centímetres per damunt del terra per evitar humitats i infeccions. L’estructura modular permet ajuntar-los en cadena. Costen 1.158 € cadascun i de moment n’han venut 30.000 a diversos països.
L’ACNUR (Organització de les Nacions Unides per als Refugiats) recorda que el nombre de refugiats es troba en augment i arriba avui a 65 milions de persones, el 51% dels quals són menors d’edat. Només el conflicte de l’Orient Mitjà va generar l’any passat mig milió de refugiats, 5.000 dels quals es van ofegar al Mediterrani mentre intentaven arribar a Europa.
Els refugiats són tan antics com la guerra i tan dramàtics com ella. No sempre es tracta de països llunyans, la llunyania la posa més aviat el punt de vista cultural. L’ACNUR encara comptabilitzava l’any 2013 un total d’1,4 milions de palestins que viuen en campaments de refugiats. Als de la província algeriana de Tindouf hi viuen des del 1975 desenes de milers de refugiats sahrauís (el cens fluctua) de l’antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental.
El mig milió de refugiats republicans espanyols que van travessar a peu el Pirineu després de la caiguda de Barcelona, el gener del 1939, van ser amuntegats per les autoritats republicanes franceses en ple hivern a les platges sense cap instal·lació d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, fins que no es van començar a construir els primers barracons setmanes més tard. El govern de París coneixia des de mesos abans la probabilitat d’aquesta allau humana, però no va adoptar cap mesura material d’acollida.
La lentitud era evitable i tenia com a objectiu fomentar el retorn dels refugiats, les repatriacions voluntàries a l’Espanya de Franco. L’argument que França va fer allò que va poder davant la magnitud de l’èxode quedaria ben aviat desmentit, quan es va mostrar capaç de construir de zero --en la immediata segona etapa-- el sinistre camp penitenciari de Gurs.
Tan sols 42 dies van transcórrer entre la requisa militar, el 15 de març del 1939, de 90 hectàrees de terreny als termes municipals de Gurs, Dognen i Préchacq-Josbaig (Pirineus Atlàntics) i la seva entrada en servei, el 25 d’abril, com a camp de concentració, amb el primer miler de republicans espanyols internats. El 10 de maig ja eren 18.985.
En aquells 42 dies l’administració francesa van aixecar a Gurs 428 barracons, una carretera asfaltada d’1,7 km, una xarxa de clavegueres i fosses de drenatge, una via fèrria de 3 km i 250 km de filferrada, així com un servei de captació, filtrat, bombat i distribució d’aigua. Hi van connectar el telèfon i l’enllumenat, excepte als barracons dels refugiats.
A diferència de l’any 1939, ara els barracons d’Ikea poden ser muntats en quatre hores, segons les instruccions incorporades.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
