El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Molt bé, ja ho hem entès, no cal que ens ho repeteixin: imputat no vol dir condemnat. Imputat vol dir imputat. L’administració de justícia troba indicis suficients de delicte per processar un imputat i el jutge determinarà si és culpable o innocent de l’acusació. Tothom és innocent fins que no es demostra el contrari i els viaranys de la justícia són tot sovint imprevisibles. Ara bé, resulta que l’imputat Oriol Pujol Ferrussola és el secretari general del partit del govern, cap del seu grup parlamentari, “hereu polític” del seu pare i centre del famós “pinyol” de Convergència que va propulsar la figura successòria d’Artur Mas. També resulta, simultàniament, que el secretari d’Organització de l’altre partit de govern, el socialista Daniel Fernández, es troba imputat al mateix moment pel mateix delicte, tràfic d’influències, que és la manera legal i educada d’anomenar el mal costum d’aprofitar-se del càrrec que s’ocupa. També resulta, en tercer lloc, que la imputació es produeix en un moment d’aguda multiplicació d’aquestes acusacions i en un clima de severa crisi econòmica, que uns pateixen molt més que d’altres, sense que la classe política –imputada o no– ofereixi les solucions que formen part de la seva feina remunerada.
Un cop dit això, tampoc no cal delegar en l’administració de justícia tota la feina de sanejament de la vida pública, perquè seria una il·lusió frustrada. L’onada del moviment de jutges Mans Netes va provocar entre 1992 i 2000 a Itàlia una insòlita quantitat de processos contra polítics corruptes, que van desembocar en la desaparició de tots els grans partits, sotmesos a un canvi cosmètic de sigles. L’esforçada neteja judicial no va servir de res durador i avui Itàlia i la seva classe dirigent estan igual que abans. La moralització de la vida pública –i de la privada– continua sent el canvi pendent més determinant, sense el qual tota la resta es converteix, comprovadament, en fum de sabatots. Aquest canvi no el poden conduir només els jutges, sinó la postura de la majoria social, expressada sobretot a les urnes. Per ara, de les urnes encara en continuen sortint molts polítics imputats.
Molt bé, ja ho hem entès, no cal que ens ho repeteixin: imputat no vol dir condemnat. Imputat vol dir imputat. L’administració de justícia troba indicis suficients de delicte per processar un imputat i el jutge determinarà si és culpable o innocent de l’acusació. Tothom és innocent fins que no es demostra el contrari i els viaranys de la justícia són tot sovint imprevisibles. Ara bé, resulta que l’imputat Oriol Pujol Ferrussola és el secretari general del partit del govern, cap del seu grup parlamentari, “hereu polític” del seu pare i centre del famós “pinyol” de Convergència que va propulsar la figura successòria d’Artur Mas. També resulta, simultàniament, que el secretari d’Organització de l’altre partit de govern, el socialista Daniel Fernández, es troba imputat al mateix moment pel mateix delicte, tràfic d’influències, que és la manera legal i educada d’anomenar el mal costum d’aprofitar-se del càrrec que s’ocupa. També resulta, en tercer lloc, que la imputació es produeix en un moment d’aguda multiplicació d’aquestes acusacions i en un clima de severa crisi econòmica, que uns pateixen molt més que d’altres, sense que la classe política –imputada o no– ofereixi les solucions que formen part de la seva feina remunerada.