El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La plusvàlua és un impost directe que grava l’increment del valor dels terrenys urbans que es manifestin en ocasió de la seva transmissió de propietat. Fins no fa gaire, la Llei no diferenciava entre una compra-venda entre dos particulars i la cessió del pis al banc davant la impossibilitat de pagar la hipoteca, i les persones que havien perdut la seva residència habitual i s’havien acollit a la dació en pagament havien d’abonar també l’impost. Era una situació d’injustícia notòria, diria que fins i tot inconstitucional, que ara s’ha corregit.
El passat 5 de juliol, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava un Reial decret llei, aprovat pel Govern central, que deixa exempts de fer front a la plusvàlua els afectats per la dació en pagament i les execucions hipotecaries de l’habitatge habitual. La mesura obliga els ajuntaments de tota Espanya a no cobrar el tribut des de l’1 de gener de 2014, i té uns efectes retroactius per als impostos no prescrits (quatre anys), és a dir que les plusvàlues cobrades pels municipis durant aquest temps, i que compleixen les condicions incloses en el Reial decret llei, s’hauran de retornar.
L’Ajuntament de Barcelona, l’administració que puc supervisar, el desembre de 2012 va decidir condonar la plusvàlua a totes aquelles persones que haguessin perdut el pis de residència habitual per dació en pagament o execució hipotecària per la via de la compensació. Vaig aplaudir la decisió del govern municipal i ho torno a fer, però crec que el consistori es va quedar a mig camí.
Després d’estudiar alguns casos, un dels qual era el d’una ciutadana que havia de pagar més de 3.000 euros de plusvàlua, tot i haver perdut la casa, el gener de 2013 vaig recomanar al consistori que la condonació del deute tingués uns efectes retroactius de quatre anys per a les persones que s’haguessin acollit a la dació en pagament, coincidint amb el termini previst per la prescripció dels deutes tributaris i l’inici de la crisi.
No em consta que el consistori acceptés aquesta recomanació. I no em consta perquè l’Ajuntament no m’ha respost, a pesar que fa un any i mig que la vaig emetre. D’haver-ho fet, l’Ajuntament s’hauria avançat, en benefici del barcelonins afectats per la pèrdua de l’habitatge habitual, a una norma que ara ja és d’obligat compliment a tot l’Estat espanyol i que corregeix una injustícia flagrant.
La plusvàlua és un impost directe que grava l’increment del valor dels terrenys urbans que es manifestin en ocasió de la seva transmissió de propietat. Fins no fa gaire, la Llei no diferenciava entre una compra-venda entre dos particulars i la cessió del pis al banc davant la impossibilitat de pagar la hipoteca, i les persones que havien perdut la seva residència habitual i s’havien acollit a la dació en pagament havien d’abonar també l’impost. Era una situació d’injustícia notòria, diria que fins i tot inconstitucional, que ara s’ha corregit.
El passat 5 de juliol, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava un Reial decret llei, aprovat pel Govern central, que deixa exempts de fer front a la plusvàlua els afectats per la dació en pagament i les execucions hipotecaries de l’habitatge habitual. La mesura obliga els ajuntaments de tota Espanya a no cobrar el tribut des de l’1 de gener de 2014, i té uns efectes retroactius per als impostos no prescrits (quatre anys), és a dir que les plusvàlues cobrades pels municipis durant aquest temps, i que compleixen les condicions incloses en el Reial decret llei, s’hauran de retornar.