En el quart aniversari de la manifestació del 15 de maig de 2011 i la mobilització que es va iniciar tornem a estar en una campanya electoral per a les municipals. Però l'escenari polític poc s'assembla, una altra cosa seran els resultats finals. Està per veure. En l'aniversari passat començava a emergir allò electoral al món 15-M. Ara ha eclosionat. Si durant el 2011 i el 2012 no parava de créixer la llista de localitats i barris de grans ciutats on es posaven en marxa les assemblees del 15-M, després vindria l'expansió de les plataformes de persones afectades per la hipoteca per tot l'estat; a partir de 2014 els cercles de Podem amb motiu de la presentació d'aquest nou partit a les eleccions europees, i a partir de la primavera, i especialment després que aparegués Guanyem Barcelona (ara Barcelona en comú) les iniciatives ciutadanes que es volien constituir buscant la confluència per presentar-se a les municipals del 24 de maig de 2015. Podem analitzar el desenvolupament de la mobilització cristal·litzada a partir del maig del 2011 atenent els espais de participació i organització sorgits. Aquests no són els únics, però la seva importància ha estat d'una gran rellevància. Mostren les successives inquietuds que s'han anat vivint des de la mobilització sorgida fa quatre anys.
Si el 15 maig 2014 el fet diferencial podia ser l'emergència d’allò electoral, un any després tenim davant nostre la proliferació d'espais de participació política que enfonsen les seves arrels en el que va passar ara fa 4 anys. Les candidatures ciutadanes no són una cosa nova, especialment en determinats territoris. Les Candidatures d'Unitat Popular són una bona mostra d'això a Catalunya. Ja en les eleccions a la Generalitat de Catalunya de 2012 una part del seu vot va tenir un clar vincle amb el 15-M i les reivindicacions que des de la mobilització es plantejaven. Ara ho tornaran a ser. Però en els últims mesos al que hem assistit és a la creació de nous projectes pensats directament per presentar-se a les eleccions i traslladar a les institucions la política feta des d'espais ciutadans i activistes. Aquests col·lectius tenen noms diferents, poden portar el en comú/en común darrere del nom del municipi, o l'Ahora davant, o tantes altres variants. Cadascun té la seva història, alguns es reconeixen entre ells, altres no s’han aconseguit entendre...
Presentar-se a unes eleccions en la nostra societat, on se les qualifica amb massa facilitat com la festa de la democràcia, sembla ser el més important que es pot fer. Però el 15-M va sorgir sense vincle electoral, donant importància a altres maneres de fer política que des de les institucions i els parlaments eren desateses. Les eleccions són un gran repte, especialment per a aquelles candidatures com poden ser Barcelona en comú o Ahora Madrid que han decidit desafiar el domini dels partits tradicionals qüestionats pel 15-M. Però l'important és el camí que han fet fins arribar a decidir presentar-se a les eleccions; el treball previ d'anys i el dels últims mesos en constants processos participatius per organitzar-se i col·lectivament preparar un programa en què poden haver participat centenars de persones des dels diferents eixos de treball constituïts. La campanya electoral és molt exigent, serà esgotadora per a persones no acostumades a ella, i els permetrà arribar a sectors de la població que no coneixien la seva feina. Però no el més important. El veritablement valuós d'aquests projectes està en tot el treball fet abans de les eleccions i el que marcarà el futur del que va emergir amb tanta força ara fa 4 anys serà el que continuaran fent després de les eleccions, estiguin en el govern dels seus municipis o no.
Aquestes candidatures sorgeixen dels crits “no ens representen” “no som mercaderies en mans de polítics i banquers” o “som el 99%” llançats des de les places. S'han construït per poder actuar en un terreny que no és el seu, que els és hostil. S'ha preparat ràpidament per complir amb terminis i donar a conèixer el projecte. Però ha estat una rapidesa conscient de que la democràcia es construeix amb cada decisió, amb cada procés, i que les presses no poden fer oblidar allò fonamental. La importància de l'ètica s'ha posat de manifest des de l'inici amb l'elaboració de codis ètics i reflexió constant sobre les maneres de fer. El quart aniversari del 15-M ens situa davant d'una gran prova, com altres abans hi ha hagut per als moviments que volien canviar de base aquest món. La participació electoral serà el final del 15-M o la prova que hi haurà capacitat per acostar-se al seu objectiu d'aconseguir una democràcia real construïda des del poder institucional i el contrapoder ciutadà?
El 15-M no va donar importància a les eleccions municipals de 2011, ara una part de les persones que el van impulsar i es van trobar a les places han decidit que els hi volen donar. Ho fan sabent, com sabien llavors, que el que es fa i es pot fer des dels ajuntaments és molt i per això tenen una gran responsabilitat les persones que hi estan representant-nos. Ho fan sabent que l'important comença per baix, construint base, teixint relacions i complicitats. Sabent que no hi haurà poder institucional si no existeix sempre contrapoder ciutadà. Sabent que tan important, o fins i tot més, que les eleccions és tenir una ciutadania activa, formada, mobilitzada, que no vol delegar, que vol participar i decidir constantment sobre tot allò que l'afecta, que vol que es garanteixin els drets que considera essencials i que està disposada a organitzar-se per garantir-los si no ho fan les institucions. Una ciutadania que està disposada a qüestionar-los, exigir-los, a impulsar per aconseguir el que poders socials, polítics, econòmics, no voldran que canviï. Estem davant d'una de les grans oportunitats per demostrar si és possible fer aquesta altra política.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
