L’alcaldessa Colau mereix més simpaties que la dels seus votants

Una part important de l’electorat ha votat forces polítiques afortunadament noves, que equival a dir afortunadament inexpertes. En aquest cas la inexperiència no pot ser utilitzada com una acusació ni com una trampa per ajudar-los a caure. Esquerra Republicana i la CUP ja han anunciat que no entraran al govern municipal de l’alcaldessa Colau, com a molt li brindaran un suport extern i condicional.

L’alcalde Xavier Trias va governar en minoria amb 14 regidors. La plataforma ciutadana Barcelona en Comú haurà de governar amb 11 regidors, lluny dels 21 que signifiquen la majoria del total de 41 edils. Mai la força més votada havia obtingut una xifra tan baixa de regidors.

El diari més poderós de la ciutat s’ha afanyat a entrevistar el president de la Generalitat l’endemà del resultat electoral, cosa que encara no ha fet amb Ada Colau (serà insòlit governar sense grans mitjans de comunicació favorables). Artur Mas s’ha mostrat “preocupat” pel futur de Barcelona. No ha dit res sobre el fet de no felicitar ni tan sols protocol·làriament la guanyadora, sobre l’últim embargament judicial preventiu de quinze seus de Convergència pel “cas Palau” ni sobre les últimes dades segons les quals els contractes laborals inferiors a un mes de durada representaven l’any 2007 a Barcelona el 28% del total i ara el 41%, un dels múltiples efectes del repartiment injust del pes de la crisi i del creixement accelerat de la desigualtat durant el seu mandat a la Generalitat i la dels seus correligionaris a l’Ajuntament.

El fet de ser la força més votada no és l’únic argument a favor de l’alcaldessa Colau, ni tan sols el de més pes. Esperanza Aguirre ha obtingut més vots a Madrid que Manuela Carmena. El propi Artur Mas va sumar-ne més en dues ocasions consecutives que les forces que van coaligar-se en el govern tripartit d’esquerres.

La qüestió és la capacitat de generar afinitats i aliances, de sumar amb altres forces presents que postulen un canvi de govern. Donar suport a una majoria alternativa i a un canvi de govern implica una cultura de coalició que cal esperar que practiquin les forces minoritàries que vulguin escapar al magre balanç i al desenllaç de “ritorno all’antico” dels dos governs tripartits d’esquerres a la Generalitat.

El repte de l’alcaldessa Colau no mereix només la simpatia dels seus votants. També la d’una altra majoria encara més àmplia, capaç de reconèixer que la seva victòria s’ha degut a la injusta i ineficaç política de retallades posada al servei de la gran finança pels governs sortints. Capaç de reconèixer que els 1.633 desnonaments judicials instants per les entitats bancàries que ha frena la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) que ella liderava són una acció digna d’un monument. Capaç de reconèixer que l’alternativa de govern dels inexperts representa la necessitat i l’energia d’una nova trama d’interessos a favor de la gran majoria de la societat, la força integradora d’una nova política i uns nous polítics.

També se’n pot dir regeneració de la democràcia de tots (la dels guanyadors i la dels perdedors), en els fets concrets de la gestió institucional del dia a dia i no només als discursos. El contrast inevitable amb els costums anteriors pot resultar sorprenent, maldestre o xocant. S’ha de veure a qui beneficia i perdre una part del respecte als poderosos que han demostrat no merèixe’l, als prestigis públics que encobrien en realitat la política d’increment descarat de la desigualtat.

Els governs sortints no només s’han mostrat insensibles a la tragèdia viscuda pels ciutadans acomiadats, desnonats o retallats en els serveis bàsics, sinó que han protagonitzat amb plena consciència aquesta política de repartiment escandalosament desigual dels efectes de la crisi, sense importar-los la confrontació social que se’n podia lògicament derivar i que ara s’ha manifestat a les urnes. Els especuladors a l’engròs, els evasors fiscals sistemàtics, els corruptes imputats i els retalladors oficials han utilitzat les lleis com els ha convingut, fins a posar en qüestió la salut i la credibilitat del sistema democràtic. “Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen”, ha manifestat Ada Colau i s’han estripat les vestidures aquells que fins ara han infringit totes les lleis que han pogut.

Una part important de l’electorat ha votat forces polítiques afortunadament noves, que equival a dir afortunadament inexpertes. En aquest cas la inexperiència no pot ser utilitzada com una acusació ni com una trampa per ajudar-los a caure. Esquerra Republicana i la CUP ja han anunciat que no entraran al govern municipal de l’alcaldessa Colau, com a molt li brindaran un suport extern i condicional.

L’alcalde Xavier Trias va governar en minoria amb 14 regidors. La plataforma ciutadana Barcelona en Comú haurà de governar amb 11 regidors, lluny dels 21 que signifiquen la majoria del total de 41 edils. Mai la força més votada havia obtingut una xifra tan baixa de regidors.