L’aparatositat de les quatre gotes de petroli de Tarragona

A tot Espanya ja no hi queda en activitat cap jaciment terrestre de petroli. Els tres submarins de Tarragona proporcionen el 0,2% del consum anual del país, malgrat l’aparatositat i les incidències del complex petroquímic de la ciutat. La producció espanyola de petroli, avui concentrada exclusivament als tres jaciments tarragonins, cabria en un únic vaixell-cisterna, dels nombrosos que descarreguen als ports habilitats.

El primer jaciment petrolier explotat comercialment al conjunt d’Espanya ja va ser submarí. L’Amposta, malgrat el nom que li van donar, es trobava en aigües de Castelló. Del 1968 fins a plegar per esgotament el 1988 va proporcionar sis milions de barrils de cru.

L’entrada en servei l’any 2012 de dos nous pous submarins tarragonins, batejats Montanazo i Lubina, va triplicar la producció aportada fins aleshores pel veí pou Casablanca, en activitat a 50 km de la costa de Tarragona des del 1982. La petita producció global de tots tres és d’uns 6.000 barrils diaris, enfront del milió i mig de barrils diaris que consumeix el conjunt d’Espanya.

Alguns opinen que l’extracció petroliera i l’enorme complex petroquímic i portuari de Tarragona (1.200 hectàrees d’instal·lacions, 10.000 llocs de treball directes, 25% de la producció química espanyola i 50% de la catalana) dóna vida econòmica. Es tracta del polígon petroquímic més gran del sud d’Europa. Quan es passa de nit pel seu costat, al llarg de l’autopista AP-7, sembla un gegantí paisatge de ciència-ficció, dibuixat pels milers de llums espectrals i xemeneies que exhalen foc, fum o vapor.

Altres ho consideren una bomba de rellotgeria, a un territori de densitat urbana i turística que concentra la majoria d’indústries de risc i no vol veure’s convertit en l’abocador, la claveguera de Catalunya. Els vessaments de petroli i altres alertes s’han convertit en costum, tot i que els casos aguts han estat menys importants fins ara que la contaminació crònica causada per l’activitat quotidiana.

L’Audiència de Tarragona, a instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, va ordenar el setembre passat reobrir la investigació judicial per la degradació de la qualitat del semen dels tarragonins al llarg dels últims quinze anys, assenyalada per un informe mèdic del servei d’andrologia de l’Institut Marquès. El president de la patronal química AEQT i director de la planta tarragonina de Repsol va adduir, a tall d’exemple, que el plàstic que es fabrica en aquest polígon per a envasos de iogurt és un focus de “disruptors endocrins” que també es troba present en els pesticides utilitzats al camp. No era més que una altra de les permanents escaramusses.

A tot Espanya ja no hi queda en activitat cap jaciment terrestre de petroli. Els tres submarins de Tarragona proporcionen el 0,2% del consum anual del país, malgrat l’aparatositat i les incidències del complex petroquímic de la ciutat. La producció espanyola de petroli, avui concentrada exclusivament als tres jaciments tarragonins, cabria en un únic vaixell-cisterna, dels nombrosos que descarreguen als ports habilitats.

El primer jaciment petrolier explotat comercialment al conjunt d’Espanya ja va ser submarí. L’Amposta, malgrat el nom que li van donar, es trobava en aigües de Castelló. Del 1968 fins a plegar per esgotament el 1988 va proporcionar sis milions de barrils de cru.