Barcelona i altres ciutats tenen molts metres quadrats robats des de fa molt temps. L’espai públic sembla que no sempre s’aprecia com un bé comú i en canvi es permet ocupar per ús privat. A aquests espais robats els veïns i les veïnes no hi podem accedir perquè algú decideix que és seu només perquè és el primer que hi arriba. A més d’ocupar-ho il·legítimament, es fa traient benefici particular. Cada dia que passa, aquell metre quadrat és explotat i impunement expropiat als veïns per un guany privat.
Encoratges de bicicletes
Des de fa unes setmanes hi ha una polèmica a la xarxa sobre la utilització que fa una empresa de lloguer de bicicletes dels encoratges públics per lligar-les. La controvertida marca distribueix la seva flota per tota Barcelona i utilitza el mobiliari públic perquè els seus clients tinguin un millor servei. Hem vist moltes fotografies d’una ocupació que, per molts, a més és desproporcionada. La polèmica augmenta quan la mateixa empresa respon a les queixes suggerint que en comptes de queixar-nos demanem a l’Ajuntament que hi posin més encoratges. És a dir, que el suggeriment va encaminat a què entre totes li paguem els punts de servei a l’empresa privada. Si més no, és una manera peculiar d’entendre la ciutat.
Però aquesta polèmica té molts punts de relació amb altres pràctiques que potser hem normalitzat i que, com a mínim, caldria posar sobre el debat de l'ocupació de l’espai públic a les ciutats.
Tallers de motocicletes
Qualsevol persona que munta un negoci sap que les eines o els productes que necessita els haurà de tenir dins del seu establiment. Les papereries no tenen els llibres i llibretes al carrer, les formatgeries tampoc tenen fora els formatges i les matalasseries tampoc no hi tenen els matalassos fora.
Però en molts casos, els tallers equivalen a una filera infinita de motocicletes a la vorera. Això, si no hi ha a pocs metres un espai d’estacionament permès que està sobreocupat per l’establiment impedint l’ús pel qual està dissenyat.
La qüestió de les motocicletes als carrers de les ciutats és un tema urgent d’abordar i potser és que hem de començar per la reivindicació veïnal tal com han fet un grup de persones de Via Augusta on fa anys que la ocupació era clarament desmesurada. Han aconseguit fer-les fora.
Vehicles d’empresa sobreocupant l’espai
Similar al cas anterior, les pizzeries acostumen a fer una filera de motos davant la porta de l’establiment per fer l’entrega a domicili i en molts casos es fa obviant les normatives municipals que impedeixen que qualsevol vorera sigui susceptible de ser ocupada per les motos. A 100 metres de l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta situació es produeix cada dia. No cal explicar el que suposa tenir sota casa un grup de motos sorolloses que entren i surten constantment durant hores.
Cadires i taules de bar encadenades al carrer
No cal explicar que hi ha bars que fan un mal ús dels espais que tenen reservats, fa poques setmanes sortia la notícia de què 2 de cada 3 de l'Avinguda Gaudí tenien més taules de les permeses. Una altra de les modes que es poden veure a les ciutats són les taules i cadires encadenades al mig del carrer durant les nits o els dies en què els bars no estan oberts. Trencant normatives i el sentit comú, es fa més còmode deixar el teu mobiliari a l'espai públic en comptes de fer-ho al teu espai personal. Això impedeix que les veïnes en puguin fer ús i a més genera un impacte visual de desordre. Sobre aquest tema també hem normalitzat que l'espai públic estigui ple de jardineres i cartelleria diversa al voltant de les terrasses fora de les zones autoritzades per aquest ús.
Fins i tot hi ha qui s’atrevia a fer-ho en plena Plaça Catalunya de Barcelona sense que ningú els ho impedís. Les xarxes socials van servir perquè l’FNAC rectifiqués fa pocs dies i deixés de portar aquesta pràctica d’ocupació irresponsable de l’espai públic. En canvi, en plena plaça de l’Ajuntament de L’Hospitalet es pot veure com la majoria de bars deixen el seu mobiliari cada nit al carrer sense problemes. A la ciutat de L’Hospitalet estem acostumats a no ser notícia i és per això que fa anys que es denuncia que a la Rambla Just Oliveras hi ha bars que ni tan sols tenen marcat el seu espai de forma clara, hi ha sobrecupació de cartells i jardineres a l’espai públic i cada nit és un autèntic Ikea de mobles encadenats al carrer, a l’espai públic. Potser la resta de veïns haurem d’optar per baixar algun armari de casa i ens faria viure més espaiosament.
El carril BUS per aparcar autocars
De forma sistemàtica l’Hotel Hilton ocupa el carril BUS per aparcar els autocars que traslladen els seus clients. Ho fan cada matí impunement. Tot que aquesta situació s’ha pogut reduir sensiblement després de múltiples denúncies i després de sortir a mitjans de comunicació la pràctica continua produint-se. Aquell espai és de la ciutat, és perquè el transport públic sigui més eficient i no per aparcar per un servei privat. Passa el mateix amb els autocars que cada matí ocupen la Plaça Francesc Macià a les 8 per traslladar els empleats de l’empresari més ric d’Espanya. Els seus beneficis també són gràcies a que se li permet un aparcament de manera gratuïta cada matí de l’any. Segur que tots coneixem de situacions similars al nostre voltant, els nostres ‘Hotels Hilton’.
Catifes i grans plantes per visibilitzar el negoci
Una catifa vermella sobre d’un carrer de la ciutat de moda dona molta elegància, però també és un robatori de l’espai públic. Molts hotels i alguns bars de la ciutat decoren les entrades del carrer amb catifes i grans plantes a un costat i l’altra de l’entrada per tenir una imatge més majestuosa. També ho fan amb un espai que és de tothom i no privat. A més, habitualment aquestes decisions generen perill per les persones cegues o de baixa visibilitat i, com en molts casos dels que hem analitzat, contribuïm a tenir una ciutat menys accessible.
La gent pot muntar negocis treure’n tot el profit que puguin si ho fan responsablement. Però part del benefici no pot venir de l’ocupació de l’espai públic. No pot fer que banalitzem aquest tema generant pràctiques abusives ni tampoc pot passar que els ajuntaments no s’activin per evitar-ho.
Hem normalitzat que ens prenguin els carrers i l’espai públic. I és per això que aquest tipus de situacions esdevenen quotidianes i ni tan sols ens criden l’atenció per comunicar-les als nostres ajuntaments perquè evitin que ens prenguin els carrers. L’espai públic és un bé comú que permet que la gent passegi, passi una estona, intercanviïn idees o simplement gaudeixin de la ciutat. Depenent del valor que li donem a aquest bé entendrem que això que passa és un problema important o simplement sucumbirem a la generació d’una ciutat molt menys amable i respectuosa pels que tenim dret a gaudir-la dignament.