L'èxit és la sortida

Ja ve el llop: la sortida del Regne Unit de la Unió Europea farà caure les set plagues bíbliques sobre el desafiant Estat díscol i, clar, sobre les pobres europees que romanen aquí. Europa s'ensorra. Sí? No pas, malauradament. Almenys encara.

Com sempre, les coses no són blanques o negres, són blanques i negres. Que l'anomenat #Brexit l'hagi liderat la dreta més conservadora no pot amagar que també hi havia un tou d'organitzacions polítiques d'esquerres de tot tipus que apostaven per marxar de la UE. N'hi deien #Lexit i, com també passa amb aquest tipus de propostes a ca nostra, ha estat silenciada o fins i tot minoritzada o negada.

Que el #Brexit donarà ales a l'extrema dreta, diuen. Com si l'acord entre la UE i Turquia per expulsar no-refugiades fos una obra social humanitària. Desenganyem-nos: és molt més fàcil lluitar a una escala més gran, és a dir, en menys terreny, com un Estat, que no a una escala més petita on la teva força queda diluïda en un marasme líquid que té la diana per colpejar a milers de quilòmetres.

Parlem d'escala, de grau d'acció, de participació directa en les decisions que ens afecten perquè, en el fons, d'allò que parlem és de sobirania. O millor dit, de sobiranies: política, econòmica, territorial, energètica, cultural, educativa, alimentària, laboral. En definitiva, parlem de la cerca d'una major sobirania democràtica, camí de la sobirania popular. I per això cal no oblidar d'on ve la UE: de la CECA -la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer-, seguida després per la CEE, la Comunitat Econòmica Europea.

El Tractat de Maastricht va reformular això en la UE, que va crear el Banc Central Europeu. La UE és un projecte antidemocràtic al servei de les elits econòmiques continentals. Això atempta també contra les elits menys prominents del continent, però sempre i encara més directament, contra les classes populars, que rebem sempre: la submissió és contínua. I a nosaltres ens fan pagar els plats trencats d'unes i altres.

Trencar la UE és trencar un projecte imperialista que mai podrà ser redreçat en pro de les classes populars perquè hi va néixer en contra. Parafrasejant un vell lema: la UE no es reforma, es destrueix. Per construir un projecte alternatiu a la UE és imprescindible trencar-la, la construcció de sobiranies hi és directament antagònica.

El TTIP i el TISA són només les noves eines de què es dota ara mateix el capital europeu per desregular encara més el mercat per poder-nos extreure més plusvàlua. Si al final no s'aproven, n'inventaran d'altres: mentre romangui la UE, l'amenaça contra els nostres drets socials, laborals i sindicals, aconseguits a costa de molts sacrificis de les nostres avantpassades lluitadores, seguirà ben present. És en aquest sentit que hem de posar de relleu allò de positiu que té el #Brexit: el trencament, el desmembrament d'una estructura imperialista, racista, xenòfoba, demofòbica i extremadament destructiva des de molts àmbits d'acció. Tot allò que la debiliti ho hem de saber aprofitar al nostre favor.

De la mateixa manera que la lluita de les classes treballadores anglesa, gal·lesa i escocesa ens afavorirà en la mesura que debilitarà un Regne Unit conservador -i les hem d'animar a fer-ho-, nosaltres ho hem de fer a la UE, és a dir, contra la UE. La millor manera d'exercir l'internacionalisme és lluitar dins de la pròpia nació per debilitar les pròpies estructures de dominació interna i externa. Des dels Països Catalans, des de les lluites, des de la base, avivem el conflicte i sortim: dels estats espanyol i francès i de la UE. No hi ha millor èxit que la independència total, la màxima sobirania.

Ja ve el llop: la sortida del Regne Unit de la Unió Europea farà caure les set plagues bíbliques sobre el desafiant Estat díscol i, clar, sobre les pobres europees que romanen aquí. Europa s'ensorra. Sí? No pas, malauradament. Almenys encara.

Com sempre, les coses no són blanques o negres, són blanques i negres. Que l'anomenat #Brexit l'hagi liderat la dreta més conservadora no pot amagar que també hi havia un tou d'organitzacions polítiques d'esquerres de tot tipus que apostaven per marxar de la UE. N'hi deien #Lexit i, com també passa amb aquest tipus de propostes a ca nostra, ha estat silenciada o fins i tot minoritzada o negada.