El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La meva mare va morir el 24 de juliol. Feia un parell de mesos que ens havien dit desde la Generalitat que tenia dret a cobrar 594 euros com a beneficiària de la Llei de la Dependència. Quan els vaig demanar a partir de quan podríem cobrar aquesta mensualitat, em van dir que la Generalitat no tenia diners i que tornés a telefonar el setembre.
Quan es va morir la meva mare vaig contactar amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona per comunicar que aturessin el procés. Fa uns dies, vaig constatar que havien ingressat 594 euros al compte corrent de la meva mare. Vaig tornar a contactar amb el departament de Benestar i Família de la Generalitat per comunicar-los la meva sorpresa. I em van dir que no els havia arribat la informació de la mort de la meva mare i que, per això, havien fet efectiu el primer pagament mensual ordinari.
Els vaig dir que no fessin més pagaments i em van explicar com hem de fer per cobrar els endarreriments fins el dia de la seva mort. Després de mesos de veure com tot s’ensorra al meu voltant, com molts amics es queden sense feina, sense accés a l’atur, sense casa perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer o com els tallen el servei telefònic o com els neguen les prestacions socials mínimes, o com molts d’ells dipositen les seves il.lusions de millora en una independència a llarguíssim termini, em trobo que el Govern català –que no pot pagar ara els farmacèutic, les entitats d’assistència social o les ONGs solidàries amb el Tercer Món i que tanca plantes d’hospital o quiròfans- té encara la capacitat per iniciar el procés de pagament a una persona beneficiària de la Llei de Dependència.
Potser és una flor al desert. Potser és un miratge enmig de tanta desgràcia acumulada. Però m’ha permès, ni que sigui per uns moments, tornar a creure que és possible una societat on els serveis públics estan al servei de la gent. I no a l’inrevés. Després he tornat a veure la senyora Merkel moure el cap a banda i banda per dir que no pensa fer res que la perjudiqui a ella i els seus i amb aquest gest recorda que l’importa ben poc si les persones depenendents dels nostres països reben els ajuts que necessiten.
Que la mevamare desapareguda comencés a rebre els diners a què tenia dret en una societat del benestar i la justícia social consolidada és un bon símptoma.
Que la senyora Merkel aprengui a moure el cap en una altra direcció seria la confirmació que aquesta societat torna a ser viable.
La meva mare va morir el 24 de juliol. Feia un parell de mesos que ens havien dit desde la Generalitat que tenia dret a cobrar 594 euros com a beneficiària de la Llei de la Dependència. Quan els vaig demanar a partir de quan podríem cobrar aquesta mensualitat, em van dir que la Generalitat no tenia diners i que tornés a telefonar el setembre.