Ara ja coneixem el que ha passat a la sanitat pública aquests darrers anys fruit de les polítiques del govern de la Generalitat. Han retallat el pressupost dels centres públics en un 14% (1.500 milions menys des del 2010), 160.000 pacients en llista d’espera per operar i 200.000 esperant una prova diagnòstica, retallades de sous als treballadors del sector de fins a un 25% a l’ICS i pèrdua de 6.000 llocs de treball, dificultats financeres per renovar el material tecnològic i manteniment. Això ha comportat aprimar i degradar el sistema sanitari públic, retallant pressupostos, precaritzant les condicions laborals dels treballadors i professionals, tancant serveis als hospitals i als centres d’atenció primària, provocant amb aquestes mesures pèrdua de qualitat assistencial, dolor, angoixa i complicacions.
Com que el sistema públic no podia complir bé amb qualitat i accessibilitat per culpa d’aquestes retallades, el govern aprofitava per portar a terme la seva política de privatitzacions i externalitzacions donant diners públics per fer assistència a empreses concertades privades amb afany de lucre, derivant pacients que no podien atendre els centres públics pel tancament de serveis, a aquestes empreses privades que fan negoci amb la nostra salut amb diners públics. D’això nosaltres en diem privatitzar la sanitat, que vol dir pagar a privats del negoci el que hauria de fer el sistema públic.
Posarem l’exemple de Barcelona ciutat, on tenim concertats pel Servei Català de la Salut -que és el qui paga els concerts amb diners dels pressupostos públics- vuit hospitals. Un d’ells, el de Vall d’Hebron és propietat de la Generalitat, quatre són concertats amb entitats públiques (Consorcis -Hospital Clínic, Parc de salut Mar i Dos de Maig- i Fundacions-hospital de Sant Pau-) amb participació majoritària de la Generalitat en els seus òrgans de direcció, dos són hospitals privats sense afany de lucre i amb vocació i valors de servei públic (Sant Rafael i Plató) i un hospital que és de propietat i gestió d’una empresa multinacional privada amb afany de lucre (Sagrat Cor). A aquest hospital, els seus accionistes volen a final d’any els seus beneficis econòmics (si no, tancaran l’empresa o demanaran un rescat) fet pel qual part dels diners públics que donem amb el seu concert no aniran a fer salut sinó a mans d’uns quants accionistes.
Durant aquests cinc anys de crisi el govern ha aprofitat per retallar en un 14% el pressupost de Salut als serveis públics mentre que a aquest hospital privat amb afany de negoci li ha anat derivant pacients que no podien atendre al sector públic retallat, augmentant a aquesta empresa el seu concert en un 26% entre el 2010 i el 2014, any en què els quatre grans hospitals de la ciutat i alguns de fora van haver de derivar 4.000 pacients per ser operats a aquest hospital privat. A això nosaltres en diem privatitzar els recursos públics. Malauradament, aquest hospital no és l’únic exemple, ja que les empreses amb afany de lucre són presents en tots els nivells assistencials, i fins i tot majoritàries en centres sociosanitaris, rehabilitació o transport sanitari, entre altres.
Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer, en els centres públics sense negoci, amb els mateixos diners que teníem el 2010, tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten i la tenen com un dret. Per això volem treballar amb el nou Govern i nou Parlament de Catalunya per revertir aquestes polítiques, i per defensar aferrissadament la protecció de la salut i l’atenció en el sistema sanitari públic, universal i de qualitat, per defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes i per no convertir la salut en una mercaderia. En aquest camí ens trobaran, com a Ajuntament de Barcelona, a col·laborar i responsabilitzar-nos per fer-ho possible.
Ara ja coneixem el que ha passat a la sanitat pública aquests darrers anys fruit de les polítiques del govern de la Generalitat. Han retallat el pressupost dels centres públics en un 14% (1.500 milions menys des del 2010), 160.000 pacients en llista d’espera per operar i 200.000 esperant una prova diagnòstica, retallades de sous als treballadors del sector de fins a un 25% a l’ICS i pèrdua de 6.000 llocs de treball, dificultats financeres per renovar el material tecnològic i manteniment. Això ha comportat aprimar i degradar el sistema sanitari públic, retallant pressupostos, precaritzant les condicions laborals dels treballadors i professionals, tancant serveis als hospitals i als centres d’atenció primària, provocant amb aquestes mesures pèrdua de qualitat assistencial, dolor, angoixa i complicacions.
Com que el sistema públic no podia complir bé amb qualitat i accessibilitat per culpa d’aquestes retallades, el govern aprofitava per portar a terme la seva política de privatitzacions i externalitzacions donant diners públics per fer assistència a empreses concertades privades amb afany de lucre, derivant pacients que no podien atendre els centres públics pel tancament de serveis, a aquestes empreses privades que fan negoci amb la nostra salut amb diners públics. D’això nosaltres en diem privatitzar la sanitat, que vol dir pagar a privats del negoci el que hauria de fer el sistema públic.