La MAT, present i futur

Divendres passat els governs de l'Estat espanyol i francès van inaugurar una infraestructura tenyida per la polèmica: la MAT. La diferència entre el discurs del representant francès, el primer ministre Manuel Valls, i la de l'espanyol, el president Mariano Rajoy, va ser clamorosa. Mentre un va destacar la bondat de l'impacte sobre el territori del traçat soterrat i el respecte que li mereixia la lluita dels alcaldes i ciutadans, l'altre només va treure pit per la innovació tecnològica que suposava, ignorant o ocultant deliberadament que fins que el mediador europeu Mario Monti va imposar el soterrament de la línia en corrent contínua, la pròpia Red Eléctrica de España s'hi negava dient que era tècnicament impossible (una altra de les moltes mentides que es van dir). Per descomptat, el representant espanyol també va obviar els perjudicis al territori i el rebuig manifestat pels càrrecs electes municipals i la ciutadania. Tot plegat molt significatiu i revelador del tarannà democràtic de cada un d'ells. Mentre un actuava com a governant l'altre ho feia com a portaveu de la companyia de transport elèctric beneficiària del projecte (R.E.E.).

Tot i que molts dels grans titulars mediàtics de la jornada presentaven la inauguració com la victòria final de la MAT contra la resistència ciutadana, la realitat és una altra.

Per una part, la lluita no ha acabat, resta encara la resistència contra la derivació de Santa Coloma–Riudarenes i l'oposició al traçat aeri del tram Bescanó–Santa Llogaia, a banda del rebuig que generaran les futures interconnexions que ja s'estan planificant.

En segon lloc, s'ha de matisar que en lloc de frivolitzar parlant de vencedors i vençuts caldria fer-ho en termes de beneficiats i perjudicats. Entre els primers es situen R.E.E, que disposarà d'una autopista elèctrica de peatge i l'oligopoli elèctric europeu que podrà desenvolupar un model de negoci basat en el transport d'electricitat per cercar les millors oportunitats comercials a qualsevol punt d'un mercat europeu esclau i dependent. I entre els perjudicats, per una part el nostre dissortat territori, concebut pels interessos econòmics com una simple superfície on desenvolupar-hi negocis, i de l'altra, òbviament la ciutadania que ha estat menystinguda, enganyada i silenciada ja que en cap moment es van tenir en compte ni els seus interessos ni la seva voluntat. Com el futur ens mostrarà, aquesta línia no neix per satisfer necessitats nostres (tal com ens han volgut fer creure) sinó per engreixar el compte de resultats de les multinacionals elèctriques.

En resum i per acabar, amb la MAT en sortim perjudicats els ciutadans i també aquesta feble i fictícia democràcia nostra que moltes vegades sembla només concebuda per disfressar de legalitat els atemptats als nostres drets i als nostres interessos.

Divendres passat els governs de l'Estat espanyol i francès van inaugurar una infraestructura tenyida per la polèmica: la MAT. La diferència entre el discurs del representant francès, el primer ministre Manuel Valls, i la de l'espanyol, el president Mariano Rajoy, va ser clamorosa. Mentre un va destacar la bondat de l'impacte sobre el territori del traçat soterrat i el respecte que li mereixia la lluita dels alcaldes i ciutadans, l'altre només va treure pit per la innovació tecnològica que suposava, ignorant o ocultant deliberadament que fins que el mediador europeu Mario Monti va imposar el soterrament de la línia en corrent contínua, la pròpia Red Eléctrica de España s'hi negava dient que era tècnicament impossible (una altra de les moltes mentides que es van dir). Per descomptat, el representant espanyol també va obviar els perjudicis al territori i el rebuig manifestat pels càrrecs electes municipals i la ciutadania. Tot plegat molt significatiu i revelador del tarannà democràtic de cada un d'ells. Mentre un actuava com a governant l'altre ho feia com a portaveu de la companyia de transport elèctric beneficiària del projecte (R.E.E.).

Tot i que molts dels grans titulars mediàtics de la jornada presentaven la inauguració com la victòria final de la MAT contra la resistència ciutadana, la realitat és una altra.