Mou-te per la gent gran. I per la gent jove

Els treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), els empleats de metro i autobusos, han decidit dedicar la seva campanya solidària d’enguany al lema “Mou-te per la gent gran”, amb accions de sensibilització durant tres mesos sobre els problemes de soledat i marginació social dels ancians. No podien triar més bé, la mateixa setmana que els pressupostos de l’Estat per al 2014 anuncien una retallada de quasi un 50% de les aportacions a la dependència i la conselleria de Benestar Social de la Generalitat la prolongació sine die de la seva suspensió temporal, vigent des del mes de juliol, del pagament de l’ajuda als dependents, una quantitat que tot sovint marca la diferència econòmica entre poder ingressar o no a un centre geriàtric concertat.

La crisi econòmica provocada per la disbauxa financera no només s’abraona de manera brutal sobre les rendes més baixes que tenen menys responsabilitat en la situació (26 % de la població activa a l’atur), sinó que ho fa sobre la part més vulnerable de la societat: els joves (retallades educatives, 57 % d’atur juvenil) i la gent gran (retallades sociosanitàries, reforma de les pensions amb pèrdua seca de poder adquisitiu). Per contra, la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada pel Parlament de Catalunya estipula la prioritat del pagament als bancs dels interessos del deute públic i ni es parla de reforma fiscal que faci complir les lleis tributàries redistributives a aquells que tenen més responsabilitat en la situació i més recursos. Pagament puntual als bancs, absència de reformes, joves desocupats i vells desprotegits marquen el grau d’indecència en la distribució social del pes de la crisi, les quatre puntes de la categoria moral del sistema que els ciutadans votem de manera periòdica i teòricament democràtica, és a dir, a favor de la majoria.

Els treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), els empleats de metro i autobusos, han decidit dedicar la seva campanya solidària d’enguany al lema “Mou-te per la gent gran”, amb accions de sensibilització durant tres mesos sobre els problemes de soledat i marginació social dels ancians. No podien triar més bé, la mateixa setmana que els pressupostos de l’Estat per al 2014 anuncien una retallada de quasi un 50% de les aportacions a la dependència i la conselleria de Benestar Social de la Generalitat la prolongació sine die de la seva suspensió temporal, vigent des del mes de juliol, del pagament de l’ajuda als dependents, una quantitat que tot sovint marca la diferència econòmica entre poder ingressar o no a un centre geriàtric concertat.

La crisi econòmica provocada per la disbauxa financera no només s’abraona de manera brutal sobre les rendes més baixes que tenen menys responsabilitat en la situació (26 % de la població activa a l’atur), sinó que ho fa sobre la part més vulnerable de la societat: els joves (retallades educatives, 57 % d’atur juvenil) i la gent gran (retallades sociosanitàries, reforma de les pensions amb pèrdua seca de poder adquisitiu). Per contra, la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada pel Parlament de Catalunya estipula la prioritat del pagament als bancs dels interessos del deute públic i ni es parla de reforma fiscal que faci complir les lleis tributàries redistributives a aquells que tenen més responsabilitat en la situació i més recursos. Pagament puntual als bancs, absència de reformes, joves desocupats i vells desprotegits marquen el grau d’indecència en la distribució social del pes de la crisi, les quatre puntes de la categoria moral del sistema que els ciutadans votem de manera periòdica i teòricament democràtica, és a dir, a favor de la majoria.