El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
El municipi és un escenari magnífic on provar i aplicar noves maneres de fer política perquè les persones que en participen no es veuen tan afectades per la línia dels partits polítics i el debat és molt més proper al carrer. És un àmbit propici per teixir noves aliances entre les esquerres catalanes, disminuint els obstacles dels grans acords entre estructures de partit. L’espai de la política municipal ha sigut tradicionalment un dels bastions de progressistes, on naixeren les experiències de governs tripartits. Amb els anys s’ha impregnat dels problemes de la política de partit i ha pecat d’institucionalisme, gestionant el règim sense plantejar-ne una transformació. Ara cal girar de nou cap a l’altre costat del pèndol i tornar a la política municipal de la base per redefinir el com fer política,amb qui fer política i quines polítiques diferents es faran.
Els darrers mesos han sorgit vàries propostes per aglutinar les esquerres polítiques i socials en un front ampli. Idees com la Syriza Catalana que sumi moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa (ICV, EUiA i les CUP,…) o l’Aliança Catalana de Progrés que pretén sumar el centre esquerra amb ecosocialistes i republicans estan en molts debats. Aquestes possibles aliances es troben amb les dificultats típiques de la suma de diferents estructures de partit: recances, objectius i estratègies diferents, interessos electorals, problemes de lideratge, repartiment de quotes de poder, etc.
Aquests contactes solen fer-se des de dalt per les cúpules de les formacions o dirigents de les corrents, on els problemes que hem esmentat s’accentuen i no hi ha lloc per un debat pausat. Les aliances entre forces que acostumen a competir per un mateix espai són inestables de per sí, només són més senzilles quan un dels actors és molt petit o amb poc pes, com podria ser un corrent intern d’un partit que s’escindeixi, i es pugui sumar a un altre partit amb estructures, lideratges i representació institucional consolidada. En canvi, si es pretén sumar actors més grans els acords haurien de ser fruït d’un debat tranquil des de les bases per tenir uns fonaments sòlids que contrarestin els problemes de competència per quotes de poder, per acaparar els lideratges o per imposar un discurs.
Aquelles bases de cada partit que comparteixen espais de reflexió i d’incidència social, coincidint amb bona part dels objectius i la manera de fer, seran més propenses a parlar d’unitats, ja siguin tàctiques o estratègiques. Les bases dels partits es troben en els moviments socials i als pobles i ciutats, per tant plantejar les aliances des dels municipis permet sortejar en part el problema de les coalicions entre partits a nivell nacional. D’entrada només es donarien en aquells llocs en que les relacions són bones i ja hi ha hagut un treball comú prèviament. Cada formació té diverses realitats locals i es poden tenir bones relacions en unes localitats i en d’altres no coincidir en absolut. Els municipis poden ser un espai per provar aliances amb naturalitat que amb el temps siguin extrapolables a nivell nacional.
En el municipi la participació política és més flexible i això ajuda a fer factibles les propostes d’aliança per crear un nou espai. Els membres dels partits acostumen a tenir altres fronts on treballar, la militància social o la participació en entitats fa que els límits dels partits siguin porosos. O fins i tot, es pot plantejar el procés al revés, persones que conflueixen en moviments socials o en entitats, poden acabar participant en la política municipal o creant candidatures fruït de l’experiència i les complicitats que crea la participació social.
Cal ressaltar que la crescuda de les CUP en i des de l’àmbit municipal, l’existència d’altres exemples transformadors com les Candidatures Alternatives del Vallès o fins i tot la llunyana Marinaleda, semblen confirmar-nos que el municipi, a més de ser un bon espai de trobada i confluència entre diferents bases polítiques, també té més potencialitats. És un escenari on provar noves maneres de fer política (més assembleàries, obertes i amb mirades prou àmplies per plantejar-se com participar per transformar) i a la vegada té la capacitat de demostrar que les institucions municipals, amb la implicació de la gent, poden generar realitats polítiques diferents a les que són pròpies al sistema.
El municipi és un escenari magnífic on provar i aplicar noves maneres de fer política perquè les persones que en participen no es veuen tan afectades per la línia dels partits polítics i el debat és molt més proper al carrer. És un àmbit propici per teixir noves aliances entre les esquerres catalanes, disminuint els obstacles dels grans acords entre estructures de partit. L’espai de la política municipal ha sigut tradicionalment un dels bastions de progressistes, on naixeren les experiències de governs tripartits. Amb els anys s’ha impregnat dels problemes de la política de partit i ha pecat d’institucionalisme, gestionant el règim sense plantejar-ne una transformació. Ara cal girar de nou cap a l’altre costat del pèndol i tornar a la política municipal de la base per redefinir el com fer política,amb qui fer política i quines polítiques diferents es faran.