El recompte deixa un panorama de repressió generalitzada a totes aquelles pràctiques de protesta del cicle de lluita que va suposar el 15-M. Podem dir que l’Estat (a vegades en forma autonòmica; a vegades en forma d’administració central) no n’ha deixat cap. Ens ha multat, ens ha perseguit per fer escarnis i ocupar bancs, ens ha fet macro operacions contra vaguistes (amb presons preventives incloses), ens ha portat a la presó en règim FIES per llegir llibres crítics o per fer comentaris a Facebook, ens ha perseguit per defensar la universitat, l’escola o els hospitals, ens ha volgut portar a presó per protestar davant del Parlament o defensar Can Vies.
Per contra, la resposta a aquesta repressió generalitzada a tot un moviment de lluita, ha estat parcial i fragmentada. Els moviments de reacció s’han centrat: per una banda i com és comprensible, en el “cas per cas”; i per altra banda, en els casos de penes més greus, en la fragmentació per famílies polítiques. Aquesta reacció, tant espontània com normal, no ha permès crear un front ampli de lluita contra la repressió que aglutinés tots els casos, sense deixar-ne cap enrere. Més aviat al contrari, la parcel·lació per casos i famílies polítiques ha produït una multiplicació de manifestacions i concentracions, una considerable dispersió de les energies i una sensació de saturació pels cercles més pròxims de les activistes i militants.
Ens ha faltat capacitat de trobar un diagnòstic i un discurs compartit de la situació. Encara hi som a temps.
Amb aquesta debilitat dels moviments, s’hi suma la capacitat d’un Partit Popular -amb majoria absoluta- per trobar estratègies i eines més eficaces per reprimir les noves formes de protesta social. Ens referim a les noves lleis mordaces: llei de seguretat privada i llei de seguretat ciutadana, llei de taxes, la reordenació del codi penal i d’enjudiciament criminal.
Per acabar de mostrar el panorama, en aquests moments ja tenim companyes a presó per aquest cicle de lluita, i estem a l’espera d’execucions de sentències en casos com els del Parlament, Can Vies o la vaga general del 29-M; i moltes altres que han de venir.
Degut a aquest anàlisi de la situació, busquem i investiguem una solució que aglutini totes les forces dels col·lectius represaliats per aquest cicle de lluita. Des de Rereguarda en Moviment plantegem la proposta d’amnistia social per aconseguir fer un debat col·lectiu més ampli. Aquesta proposta hauria d’abraçar tota la diversitat de formes de repressió que hem viscut en particular, és a dir, unir-nos a les persones que han patit repressió física, legal i/o econòmica amb l’exigència de derogar les lleis mordaces. És així com podrem crear un front ampli que no deixi a cap persona tirada, que s’impedeixi o s’intenti treure de la presó a les nostres companyes. Al mateix temps, evitarem futures formes de discriminació i càstig derivades del mateix període polític cap a companyes que puguin veure’s afectades per les contrareformes lliberticides mencionades.
Les diferents lleis d’amnistia que han existit ens diuen que la lluita per la llibertat de la nostra gent ha d’anar acompanyada d’una lectura de la situació política; que serveixi per situar-nos a nosaltres mateixes dins d’un moment històric on el règim del 78 comença a qüestionar-se per una àmplia majoria social, on per primera vegada s’ha generat un moviment de masses que vol canviar les regles del joc.
Per nosaltres, la tasca és alliberar-nos de tot aparell repressiu de l’Estat contra aquest moviment polític de ruptura amb el règim.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
