“Nuestro odio, tu voto”

Els de Podemos estan fent una política tan superviral que res no els hi dura gaire. Ni les nacionalitzacions, ni el chavisme, ni el republicanisme, ni tan sols els seus eslògans. Més hypes que el Partit X, mes agressius que el Tea Party i més arrauxats que la FAI, el partit circulista ja ha modificat el lema que podíem veure en els seus últims actes de masses. Era una mena de logo com de campanya de protecció contra la càries infantil que deia: “Su odio, nuestra sonrisa”. Ara, la jefa provincial del moviment regenerador, Gemma Ubasart, ha decidit capgirar el seu propi lema adoptant la política de l’odi com forma de provocar somriures. “Nuestro odio, tu voto y la sonrisa general”.

La idea de convertir al primer president català investigat per “Desobediencia al Reino” en un “Zipaio eta txakurra” a través d’una campanya institucional d’incitació a l’odi no deixa de ser una pensada insòlita i potser el més revolucionari que ha proposat Podemos en la seva història.

Sobre tot perquè Podemos no en té cap de problema ni amb els burgesos ni amb la dreta. De fet, es reuneix amb membres de l’Ibex i lloen al Banco de Santander mentre demanen audiència al Rei i selfies al Papa. Tampoc te problemes amb la catalanitat ja que han assegurat que ens deixaran votar de seguida que ho creguin convenient.

Com surt doncs aquesta idea tan setentera de l’odi?

Doncs de la detecció. Ubasart diu a El Periódico que en aquella mena de Pearl Harbour etnicista i anti CUP que va ser el míting de La Vall d’Hebron, varen detectar odi “in the air”. I que, ja que a la gent li agrada odiar a Mas, doncs el partit es posa a odiar, faltaria més.

Uf, menys mal. Pensava que era odi de veritat! És només odi demoscòpic. I encara rai que els poders aràcnids de na Ubasart només van detectar aquesta mena d’odi. Imaginin com seria el programa electoral de Podemos del Noreste Español (aka Podem) si haguessin fet un escrutini més fi de les masses podemites i haguessin detectat (és un dir) odi al moro, o al negre o al marica... Quina feinada per reescriure una vegada més el programa! O pitjor, imaginin que es detecta un odi a allò que anomenen “burgesia catalana”. Pobres membres del Podemburó i les seves famílies! Víctimes paradoxals del seu odi auto-induït!

De totes maneres no ens atabaléssim. No imagino a Ubasart odiant ningú. Ni a Galdón o a Bartomeu. Son tots ells gent de casa bona, amb estudis i amb dos o tres ronyons coberts per membre i això sol fer que l’odi faci gràcia en campanya però mandra des de l’escó.

Fins i tot penso que tot això de l’odi personal contra en Mas no és ni tan sols idea seva. Els quadres dirigents de Podemos del Noreste Español son gent obedient. Polítics amb una altíssima consciència provincial que mai tindria una idea fora del que digui la coletuda capital. Ves que no sigui que a falta de programa econòmic, dibuix territorial, idea de país o de més mínim projecte cultural, hagin deduït que odiar a Mas és això que ara es diu un win-win de cara als votants de les Generales.

M’explico. Si l'odies, alegres al votant buen patriota (tant versió bi com tricolor). Si ataques a l’home, a l’enemic públic transversal (l’enemic exterior que recomana Laclau) més que adhesions, reculls pulsions. L’odi pot acollir també a l’ex-votant sociata i al forobabelista principatí i entusiasma de saque a aquella part del 15M que no entenia allò de l'autodeterminació dels pobles (excepte del grec, que mola).

Així, Podemos incorpora l’odi a la cultura política catalana en un nou pas per fer-la homogènia a la política cortesano-platocràtica madrilenya. Un gran avanç intel·lectual sense dubte. Nivelón.

Imaginar Ubasart com Robespierre, o com una d'aquells “jovenes bárbaros” que demanava Lerroux m’encurioseix. Com pensa odiar? Tancarà molt fort els ulls? Posarà cara de dolenta en els platós? El voldrà matar, com Fanni Kaplán a Lenin? O ordenarà als detectats de la Vall d’Hebron que ho provin?

Tot plegat una altre anada de rosca del partit dels “patriotas decentes”. El seu odi, el nostre mig somriure misericordiós.