Molts dels que llegiu aquest article haureu passat alguna estona als serveis d’Urgències dels nostres hospitals. Jo ho he fet en diverses ocasions, acompanyant la meva mare, el meu pare o algun conegut. Conec els serveis d’Urgències de l’Hospital del Mar i de Sant Pau. És una experiència xocant.
L’última visita a les urgències hospitalàries la vaig fer dissabte passat. Una amiga va tenir una taquicàrdia i la van tractar a l’Hospital del Mar.
Hi havia molta gent, en lliteres distribuïdes per habitacions (“boxes”, n’hi diuen) i passadissos, amb infermeres i metges anant amunt i avall, en una activitat incessant, que no semblava provocar-los un estrés especial, suposo que habituats per l’experiència i una certa resignació. No coneixia ningú. Eren gent normal, senzilla. Homes i dones intubats, enganxats a sondes diverses, endormiscats... Un home cridava.
Vaig intentar imaginar-me Artur Mas, Oriol Junqueras o Pere Navarro en algun d’aquells llits. Han anat mai d’Urgències ells? Què deuen haver pensat si algun dia han dedicat unes hores a acompanyar algú atès en aquestes circumstàncies?
És evident que alguna cosa falla. Que no pot ser que l’atenció sanitària es faci en aquestes condicions. Que és una de les moltes mancances i defectes de la nostra societat. I que no és nou. Que no passa ara perquè estem en temps de crisi i de retallades. Que abans que manessin Artur Mas i Boi Ruiz ja es produïen aquests col.lapses. Els podem acusar, tot cas, de no haver-ho resolt o d’haver-ho empitjorat.
Potser una bona manera de forçar-los a dotar els serveis d’atenció urgent dels hospitals d’uns mitjans adequats a la dignitat de les persones seria que es comprometessin a ser-hi traslladats quan algun dia tinguin necessitat d’ajuda mèdica d’emergència. Que no vagin a plantes especialment pensades per ells o a habitacions confortables d’hospitals privats.
A vegades sentim a dir que ens agradaria veure algun governant al metro. A mi m’agradaria veure’ls estirats en una llitera al servei d’Urgències de la Vall d’Hebron o Bellvitge.
Molts dels que llegiu aquest article haureu passat alguna estona als serveis d’Urgències dels nostres hospitals. Jo ho he fet en diverses ocasions, acompanyant la meva mare, el meu pare o algun conegut. Conec els serveis d’Urgències de l’Hospital del Mar i de Sant Pau. És una experiència xocant.
L’última visita a les urgències hospitalàries la vaig fer dissabte passat. Una amiga va tenir una taquicàrdia i la van tractar a l’Hospital del Mar.