La majoria de les enquestes assenyalen que la participació en les eleccions catalanes del 21D serà més alta que en les anteriors eleccions, així com de les més altes de la història. Si bé, és probable que això no succeeixi i finalment la participació no arribi als nivells de l'anterior convocatòria, la més alta fins al moment en qualsevol elecció en territori català, el 77,44%.
Què fomenta aquest error generalitzat en tots els sondejos?, o, dit d'una altra manera, què ens indueix a pensar que hi haurà menys participació malgrat el que afirmen les enquestes? Responguem a la segona pregunta primer: el fet que les eleccions se celebrin en un dia laborable tendiria a marcar més encara el biaix de classe social -conceptualitzada la classe social sota la perspectiva de Pierre Bourdieu-, tant en termes d'abstenció, com en termes de tipus de vot.
Segons l'autor francès, la relació amb alló polític en general, i amb el camp polític en particular, estaria intervinguda per una composició de capitals -culturals i econòmics- que definirien les diferents posicions relatives de classe. D'aquesta manera, això es produiria en la mesura que hauria posicions que se sentin inclinades a participar, i fins i tot obligades a fer-ho, considerant el polític com un àmbit noble d'acció; mentre que altres serien més proclius a la indiferència, a una atenció intermitent i provisional o a considerar aquest àmbit com una cosa que no és per a gent com jo, autoexcloent-se d'un àmbit que li exclou soci-històricament.
Això desbarata la il·lusió democraticista d'una persona, un vot, ja que socialment aquesta simetria no existeix més que sobre el paper i en el formal -no hi ha més que veure la representació per oficis entre els diputats i comparar-la amb la composició per ofici en el conjunt de societat, o diferenciar els diputats electes per la gruixuda dicotomia de treball manual / treball no manual-. Així, el camp polític seria un mecanisme de desigualtat social més -la qual s'uneix a la desigualtat en el camp econòmic, a l'escola, allò cultural, etc.-. Sota aquesta consideració, tot i que l'abstenció és un fenomen que no es deixa interpretar sota una única lògica, sí que ens apareixeria com fortament orientada per la posició relativa de classe, trobant més abstencionistes -gent que no té res a fer amb la política, “això no és per a mi”, per als que “tots són iguals”, “tots van als seu, a robar”, etc.-, a mesura que es descendeix en la jerarquia o escala social.
Per això, ens podem aventurar a afirmar que el fet que les eleccions siguin en dia laboral farà baixar més la participació en aquelles posicions que són més distants a les apostes específiques del joc polític -aquells que no estan tan al dia amb la realitat mediàtic-política que controla el tertulià mig-. Si ens centrem en la dicotomia gruixuda entre treball manual i no manual -dicotomia que tanca lògiques molt heterogènies, però amb elements de classe social-, tindran una abstenció major aquelles posicions que després d'una jornada de treball físic, se'ls interpel·li a anar a un col·legi electoral per a alguna cosa que gairebé “ni els va ni els ve”.
Una cosa que podria reduir aquesta tendència seria el fet que, legalment, es pot sol·licitar part de la jornada laboral per exercir el dret de vot. No obstant això, en aquestes estimacions no es té en compte la quantitat de il·legalismes i alegalismes sota els quals treballa una bona porció de les classes socials més baixes. Aquest dret de poder absentar-se de l'empresa per votar serà efectiu allà on es donin les condicions socials favorables perquè es faci efectiu, és a dir, en les posicions més regulades i/o amb menys precaritzades (funcionaris, professions liberals, elit obrera, etc. .).
Quant a la primera pregunta, si aquest error o biaix generalitzat es confirma, el que és la nostra aposta interpretativa -que haurà menor participació tot i el que diguin les enquestes-, és perquè, encara que sembli paradoxal, els “enquestòlegs” no són proclius a captar allò social, la seva variabilitat i les seves distribucions desigualitàries.
En lloc d'això, projecten una posició particular -la seva pròpia posició- sobre la resta del cos social; una posició que, si no és percebuda com a tal, és a causa que es tracta de la posició més legitimada.
Dit amb altres paraules, sota l'aparença de cientificitat -a través de la matematització i una suposada neutralitat axiológica- els professionals encarregats de fer les enquestes, projecten inconscientment un marc cognitiu i avaluatiu que no és més que el seu propi: el d'un conjunt de fraccions de classe projectades sobre la totalitat de l'espai social global sota l'entelèquia del “votant mitjà”. Un votant mitjà que, com sabem, conté molts més elements de mitges aritmètiques que de realitats socials (un exemple d'això seria la “escala ideològica” que pressuposa una distància similar de tots els votants al camp polític).
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
