El Pla de Xoc no és una moneda de canvi de cap investidura. De fet, no és ni tan sols un element sobre la base del qual tancar un acord cap a la República Catalana. De fet, el Pla de Xoc és un concepte abstracte que cal omplir de mesures concretes per posar fil a l'agulla a la lluita contra l'emergència social que viu el país. No es tracta que Junts pel Sí i la CUP facin un poti-poti de programes electorals, ni tan sols que mirem si el resultat s'assembla més al d'uns o al dels altres. El Pla de Xoc (sí, en majúscules), ha de ser un instrument que posi en marxa tots els mecanismes i recursos jurídics, polítics, econòmics i humans del Govern i del conjunt de les administracions públiques de Catalunya per posa fre a la sagnia i al patiment que causa la situació d'empobriment generalitzat d'àmplies capes de les classes populars catalanes. I han de ser mesures concretes d'aplicació immediata perquè tinguin un efecte immediat. Perquè el fred, la gana, la malnutrició, la salut o l'educació no és que tinguin pressa, és que estan en emergència. I no es tracta simplement que construïm una república sense fam, és que hem de posar solució a aquesta situació amb o sense república, amb o sense procés, amb o sense independència amb la llei a la mà, o sense.
Qui vegi en el Pla de Xoc un carmelet enverinat perquè la CUP s'empassi una investidura, s'equivoca. En primer lloc, perquè no som aquí per jugar amb carmelets sinó per garantir un procés d'alliberament nacional i de transformació social basat en la recuperació de les Sobiranies que permeti canviar les condicions materials de vida de les classes populars, de les que voten a la CUP i les que no, de les independentistes i de les que no ho són. I en segon lloc, s'equivoca perquè aquest verí no seria subministrat a la CUP, o no només, sinó que ho seria a la majoria empobrida de Catalunya. Perquè al cap i a la fi, la CUP no deixa de ser un instrument per a la lluita política de l'Esquerra Independentista i la Unitat Popular, i aquest pot néixer, morir o transformar-se, però la classe obrera, les masses empobrides, són qui patiran els efectes de la no execució del Pla de Xoc. De fet, el Pla de Xoc s'ha d'aplicar fins i tot si hi ha eleccions al març. Això no va de partits, negociacions ni programes. Va de garantir uns mínims de subsistència en pa, sostre, salut i escalfor.
I si no s'està disposat a entendre que és una qüestió humanitària, ni tan sols revolucionària, no cal que parlem ni del Què, ni del Com, ni del Quan d'això que anomenem Procés. I el més calent és a l'aigüera! I el Qui? Pregunteu-vos per què hem d'aplicar mesures de xoc i excepció i tindreu la resposta de si podem posar-hi al mateix al capdavant. Artur Mas? Ni de broma.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
