El nou escenari electoral

Quan un es mou l’altre ja no està en el mateix lloc. Aquesta llei física serveix també en el món de la política. I a Catalunya, en els darrers temps, els cavis han estat de vertigen començant per la federació que sustenta el govern de la Generalitat. En la propera campanya electoral, CiU aposta sense embuts per un referèndum que obri les portes a la creació d’un Estat propi. Després de dos anys de fer manetes -a Catalunya i a Espanya- el PP no tan sols es demarca de la deriva sobiranista de CiU sinó que planta cara als seus aliats (encara a la Diputació de Barcelona o a TV3) amb una Alícia Sanchez-Camacho convertida en la Joana d’Arc del nacionalisme espanyol. Els socialistes, a empentes i rodolons, han inclòs el dret a decidir en la proposta de reforma constitucional tot subratllant la seva proposta federalista. D’altra banda, la nova ERC renega dels Governs catalanistes i d’esquerres i s’ofereix a CiU per a declarar la independència l’endemà mateix de les eleccions. ICV-EUIA navega tranquil.la en el mar soberanista, aplegant federalistes i independentistes, Ciutadans llença amb grapa la xarxa per a pescar en el calador socialista i Solidaritat per la Independència fa aigües després de quedar-se sense bandera i, sobretot, sense el grumet Laporta. Finalment, només s’albiren a l’horitzó les veles de les CUP amb pedigrí independentista i d’esquerres.

CiU aspira a la majoria absoluta, sense la qual el lideratge d’Artur Mas quedarà en entredit i el famós referèndum a les “Kalendes gregues”. L’expresident Jordi Pujol ja ho dit clar i català: si CiU no aconsegueix la majoria absoluta, no se’ns respectarà a Espanya i a Europa. “Catalonia is not CiU”, li recorden els d’Iniciativa. Així, doncs, el que es tracta no és d’aconseguir una majoria dels 2/3 sobiranista o fins i tot una majoria dels ¾ pel dret a decidir (amb el PSC, inclòs) sinó d’escombrar cap a la casa gran de CiU. Ans al contrari, el candidat Mas s’hauria de comprometre públicament a la realització d’un referèndum més enllà dels resultats de CiU.

El president Mas apel.la a la democràcia per a que els catalans exerceixin el dret a decidir sobre l’Estat propi però no diu ni pruna, més aviat el nega, quan es refereix a fermar curt als mercats. Les retallades esperonades pel govern de CiU (amb el suport del PP) són ideològiques més que no pas per raons econòmiques. ¿Europa o Espanya han decidit augmentar les taxes dels universitaris catalans un 66%? En aquest sentit, la vaga general, pot aixecar la camisa a CiU i ensenyar les vergonyes que el govern vol tapar amb l’estelada.

Quan un es mou l’altre ja no està en el mateix lloc. Aquesta llei física serveix també en el món de la política. I a Catalunya, en els darrers temps, els cavis han estat de vertigen començant per la federació que sustenta el govern de la Generalitat. En la propera campanya electoral, CiU aposta sense embuts per un referèndum que obri les portes a la creació d’un Estat propi. Després de dos anys de fer manetes -a Catalunya i a Espanya- el PP no tan sols es demarca de la deriva sobiranista de CiU sinó que planta cara als seus aliats (encara a la Diputació de Barcelona o a TV3) amb una Alícia Sanchez-Camacho convertida en la Joana d’Arc del nacionalisme espanyol. Els socialistes, a empentes i rodolons, han inclòs el dret a decidir en la proposta de reforma constitucional tot subratllant la seva proposta federalista. D’altra banda, la nova ERC renega dels Governs catalanistes i d’esquerres i s’ofereix a CiU per a declarar la independència l’endemà mateix de les eleccions. ICV-EUIA navega tranquil.la en el mar soberanista, aplegant federalistes i independentistes, Ciutadans llença amb grapa la xarxa per a pescar en el calador socialista i Solidaritat per la Independència fa aigües després de quedar-se sense bandera i, sobretot, sense el grumet Laporta. Finalment, només s’albiren a l’horitzó les veles de les CUP amb pedigrí independentista i d’esquerres.

CiU aspira a la majoria absoluta, sense la qual el lideratge d’Artur Mas quedarà en entredit i el famós referèndum a les “Kalendes gregues”. L’expresident Jordi Pujol ja ho dit clar i català: si CiU no aconsegueix la majoria absoluta, no se’ns respectarà a Espanya i a Europa. “Catalonia is not CiU”, li recorden els d’Iniciativa. Així, doncs, el que es tracta no és d’aconseguir una majoria dels 2/3 sobiranista o fins i tot una majoria dels ¾ pel dret a decidir (amb el PSC, inclòs) sinó d’escombrar cap a la casa gran de CiU. Ans al contrari, el candidat Mas s’hauria de comprometre públicament a la realització d’un referèndum més enllà dels resultats de CiU.